Dilluns 2 de juliol. Em llevo molt aviat per volar amb el vol de les 6.15 del matí de Barcelona a Màlaga. Un cop a Màlaga, una hora i quart de cotxe per arribar fins a Ronda, bellísima ciutat, per fer una ponència sobre les reformes territorials i estatutàries de la vuitena legislatura i compartir una taula rodona amb Javier Arenas i Carme Chacón. Embarquem amb retard. La noi que recull els bitllets pateix un mareig i cau en rodó. Un cop a l’avió, al qual arribem amb bus, hora i mitja aturats a la pista per “reposar una peça espatllada de l’avió”. Al cap d’una hora i mitja, ens fan baixar de l’avió per esperar encara una hora més, diuen, per reparar l’avaria. La mosca ja m’ha pujat al nas. Tinc la ponència que he de desenvolupar per a les 11.30 i són les vuit i estic amuntegat a la pista de l’aeroport de Barcelona, amb uns passatgers sorprenentment resignats. O busco una alternativa o ho deixo córrer: Barcelona-Madrid y Madrid-Màlaga. Molt just, però puc arribar. El pont aeri surt amb retard. Durant el vol dono per perdut el vol a Màlaga. Patiment. Un cop a Madrid puc entrar al vol a Màlaga perquè aquest, al seu torn, també porta retard. Quan vaig en cotxe cap a Ronda m’assabento que els resignats clients de Clikair encara estan tirats a l’aeroport de Barcelona. Aquell mateix dia una crònica periodística ens informa d’uns passatgers de Cliikair que porten més de 45 hores tirats a l’aeroport d’Amsterdam. La marca blanca d’Iberia és un gran desastre. Una companyia que estalvia i és l'última de la cua en priorització de recursos i slots. Així és que vol Iberia que volem fins a Màlago o fins a Sevilla. Dos destins rentables. Però que els volen fer més rentables amb uns vols a baix cost però amb còdig compartit. Arribo tard però a temps a Ronda, contra tot pronòstic, per fer la conferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada