Girona en el mapa

En una setmana en dues converses dues persones m’evoquen Girona. La vice-rectora de la Universitat de Porto – amistat que arranca d’una beca als Estats Units- em treu a la conversa: “El millor restaurant del món està a Roses i és El Bulli. El millor cuiner del món és Ferran Adrià. Sopar-hi és el somni del meu marit i jo”. Segona conversa. Truco Alfonso Guerra per comentar aspectes de la seva intervenció la propera setmana en un curs d’estiu que dirigeixo a Aranjuez sobre reformes estatutàries. Em comenta: “Recollint la teva invitació de fa mesos, tinc ganes de visitar Girona perquè acabo de llegir unes pàgines de George Steiner sobre el call jueu de Girona que m’han fet somiar”. Girona està en el mapa. Per mèrits pròpis. Nosaltres també n’hem d’estar convençuts i cuidar i fer créixer aquesta rica realitat. Acabo aquestes notes. Ja han retirat les bales de palla del camp que veig des de la finestra. Ai, els camps de blat embalat a començaments d’estiu! “Estimem el país, tot ell, fins i tot la pols dels camins...”