En la conferència de premsa de valoració de la legislatura, acte solemne, el president del Govern ha expresat el seu desig que els socis parlamentaris d’un PSOE guanyador siguin CiU i PNV. Convé senyalar que tots els diaris llegits, sis, coincideixen exactament en aquest titular. Per tant, no és una interpretació voluntarista. Zapatero, doncs, és sincer i deixa veure el que les enquestes diuen: que guanyarà per poc i que de socis, no vol ni ERC ni IU. El que succeeix és el que festejats, CiU i PNV, hem perdut tota espurna d’amor cap al pretendent. És la conclusió d’aquest quatre anys en que el pretendent ha practicat la poligàmia parlamentària i s’ha mostrat voluble, capriciós i cambiant. Ara vol assentar el cap. Molt haurà de cambiar. Però molt. Que s’esforci el galant, però els que pretén només en voldran parlar si se senten forts en vots i independents en les seves decisions.I si els números li quadren i canvia molt, haurà de passar a sopar pel Majèstic i signar un acord de govern detallat fins a uns extrems mai vistos en la vida democràtica. Però no avancem aconteixements. Si se’m permet la llicència, amb Zapatero no cal parlar de sexe quan no hi ha ni tan sols amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada