M’he llegit durant el trajecte d’anada de l’avió, lentament però sense poder apartar-lo de les mans, talment com un bon licor, l’últim llibre de poesia de Valentí Puig: “Passions i afectes”. Els llibres de poesia no es poden comentar, s’han de llegir els poemes lentament i amb una certa predisposició física i mental. I aleshores sorgeix el magnífic acoplament del que l’autor ens vol transmetre i el que nosaltres llegim amb els ulls de la nostra vida viscuda. També he llegit l’assaig que acaba de publicar sobre la fe cristiana. L’últim dia de l’any passat em va desitjar bon any i em va convocar a sopar a Madrid per parlar del moment polític actual, des de les nostres respectives i diferents sensibilitats polítiques. Tan de bo que pugui esgarrapar algun dia enmig del temps de descompte de la precampanya. Perquè a mi em fa feliç parlar dels seus llibres, tot i que ell s’entosudeix a parlar de política i del seu anhel, compartit, per aixecar el llistó del debat i de les propostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada