Titular de El País de dijous: “La economia acosa a los socialistas a sólo dos meses de las elecciones. La inflación se dispara al 4’3%, el peor dato desde el año 1995. La tasa de paro crece a niveles no registrados desde 2002”. Recordo les reiterades intervencions del president Zapatero al Congrés manifestant el seu “optimisme antropològic”. El president Zapatero quasi mai parla d’economia perquè no en sap ni li interessa tot i que porta algunes legislatures per haver-ne après una mica. I recordo també la frase fabricada per algú per a la ministra d’habitatge: “l’optimisme engrescador contra el català emprenyat”. La llet ha pujat un 25% en un any, fer benzina és una mossegada irritant, la borsa cau, la directora de l’oficina del barri em diu que no va fer cap hipoteca en l’últim semestre de l’any passat, l’atur no és una dada estadística sinó persones que han anat a l’Oficina d’ocupació i n’he conegut recentment entre els meus amics. El discurs econòmic euforitzant era un optimisme postís. Tan postís com una legislatura feta a cop d’enquestes i “sensacions”. Ja ho diu un vell socialista: “A estos chicos les falta columna vertebral”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada