Dijous a la nit faig el vol de tornada amb el secretari d’Estat d’Indústria, el doctor Joan Trullén, al costat. Xerrem animadament. El professor Trullén ha estat l’home discret que ha mantingut el nord del ministeri d’Indústria des d’un segon pla mentre els focus il·luminaven a dos perfectes incompetents per ser ministres d’Indústria: José Montilla i Joan Clos – jubilació daurada!-. El doctor Trullen acaba d’arribar de París on ha assistit a la cimera hispano-francesa que ha reunit un selecte grup de no més de quaranta alts càrrecs de les administracions dels dos Estats. Trullén, que és un home independent a afiliacions polítiques, ha viscut a l’Elisi un diàleg interessant i elegant entre Nicolas Sarkozy i Alfredo Pérez-Rubalcaba sobre la maldat i la bondat en política. Dos lectors de Fouché a la recerca de personatge. Trullén porta un dietari minuciós i algun dia podrem llegir-ho, tal vegada. De Carla Bruni i la vida pública i la privada també n’hem parlat. Bruni no és una anècdota, compte. Sinó un producte elaborat filla d’una família aristocràtica franco-italiana passada per escoles de Suïssa. Sembla que li agrada viure al límit. Com tants d’altres, tot s’ha de dir. I amb més refinament i ambició. I amb un error que compartim: posar els seu fill menor d’edat i fill d’una anterior relació sobre els ombres de la seva actual parella i davant dels fotògrafs. Conversa solta al final d’un dia llarg.
1 comentari:
L'anècdota que més m'ha agradat: "erfectes incompetents per ser ministres d’Indústria: José Montilla i Joan Clos".
De Carla Bruni i de Sarkozy veurem si acaba afectant d'alguna manera al ritme de la política francesa. Perquè Sarko no hauria de perdre el sentit d'Estat.
Publica un comentari a l'entrada