Que lluny ens queda el psicodrama madrileny per la confecció de les llistes del Partit Popular! Que si Alberto Ruiz-Gallardon sí o no a les llistes. La decisió ha estat tot un indici del ventet que bufa al quarter del Partit Popular. Però tinc la impressió que la frustrada arribada al Congrés de l’alcalde de Madrid ha aixecat més comentaris i, fins i tot, composició personal i política, a Catalunya que a Madrid o altres punts de la geografia hispànica. Vull dir que aquí hi ha un substrat liberal, centrista i reformista que podia veure amb bons ulls les posicions personals de l’alcalde de Madrid. Però qui tingui aquesta impressió, que es desenganyi. A Madrid no existeix ni el partit de centre ni se l’espera, en dimensió espanyola. I es té poca compassió pels perdedors d'apostes. Allí són dels uns o dels altres. Les dos Espanyes, una altra vegada. El tercer espai només pot ser formulat políticament des dels partits majoritaris de Catalunya i el País Basc. Perquè hem viscut les coses d’una altra manera, també la manera d’entendre l’economia i de guanyar-nos la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada