Un dissabte

Crec que és l’últim dissabte amb temps lliure d’aquí a les eleccions. M’he anat a tallar els cabells. He comprat diaris i els he llegit en un bar d’atmosfera agradable del carrer Migdia. He tingut diverses trucades reveladores de com es van tancant les llistes a casa i a altres partits. Ja tenim la llista de la demarcació de Girona tancada. Tenim una bona llista. Anem a pels tres diputats. Ho he deixat escrit en el twitter. He passejat pel mercat de fruites i verdures del Marcat del Lleó. Olors, sentits, brogit...i, sobretot, persones. He xerrat una estona llarga amb una mestra sobre la situació de l’ensenyament a Plaça Catalunya. Hem dinat poc i bé amb el que quedava a la nevera d’aquestes festes recents. Li pregunto a la Berta de què vol que escrigui i em diu: “Dels Reis Mags...”. Que feliç que sóc tenint converses sorprenents amb la ingenuïtat autèntica! A la tarda hem anat a Pals amb una parada a Torroella de Montgrí per conèixer una jove esportista i regidora amb esperit jovial i alegre per enfilar cap amunt la vida i les seves responsabilitats. Hem circulat per carreteres secundàries dels aiguamolls de Pals: un cel netíssim de gener, un fred séc que desperta, ocells petitons i aus senyores...aigua i terra xopa i les Illes Medes que despunten. He acabat el llibre “El Riu” de Rumer Godden, un llibre que recrea magistralment l’ambient de l’Índia Colonial a través de la infantesa d’una nena que viu al costat d’un gran riu i que amb un estil concís i evocatiu explora amb sensibilitat els misteris del naixement i la mort, la identitat, el desengany, la pèrdua i la fe. El llibre l’ha traduït al català el meu amic Marcel Riera, que és molt feliç amb tots els seus projectes i que demostra que hi ha molta vida després de la política. El llibre té una edició acurada i estèticament reconfortant de la mà del segell El cercle de Viena.