Un debat sobre laïcitat i laicisme

Dijous es va celebrar una sessió extraordinària de la Comissió Constitucional on la vicepresidenta del Govern. Maria Teresa Fernández de la Vega, va comparèixer a petició pròpia per explicar les relacions entre l’Església i l’Estat. Un debat que va començar com un míting i que va acabar amb alguns moments de reflexió en profunditat. Es pot arribar a entendre que el govern volia dir alguna cosa després de la concentració del 30 de desembre a Madrid. Però no calia fer servir la Comissió Constitucional ni utilitzar els parlamentaris com a figurants d’un missatge destinat a persones no presents a la sala: bisbes i cardenals. Comencem molt malament: “Per què ens ha fet perdre el temps venint aquí?”. Acabem tenint un debat que està bé sobre laïcitat i laïcisme. El primer suposa una actitud neutral i aconfessional dels poders públics davant la pràctica religiosa, que forma part de l’esfera privada d’un nombre important de persones. El segon suposa una actitud activa dels poders públics per fer recular el fet religiós entre la població d’un Estat. És evident que a la llum dels valors europeus, els governs han de tenir una posició laica però no laïcista. Els portaveus d’ERC i Izquierda Unida-ICV, Joan Tardà i Joan Herrera, socis preferents de la legislatura, es declaren en seu parlamentària laïcistes militants i actius. En Tardà en torna a dir de l’alçada d’un campanar. M’acomiado de la vicepresidenta i del president de la Comissió, Alfonso Guerra, perquè ara vénen temps de descompte electoral. Els dic que si ara estan tan ajustats a les enquestes i patint i no pas a les portes d’una majoria absoluta, que és el que diu el manual després d’una primera legislatura, és per aquests socis tan imprevisibles i improvisadors que han escollit. Em donen la raó però...ara ja estem al final del trajecte. Ja ens veurem després de les urnes i amb una nova topografia en l’arc parlamentari. Sense cap cim amb majoria absoluta. Amb menys combinacions possibles.