Debat de política general al Congrés dels Diputats. Quarts de deu del vespre. La impressió és que Rajoy en el seu joc del tot o res s'està quedant en el res en el seu discurs polític. Vull dir que els dies passen i un cop més l'ambició d'autogovern de Catalunya és motor per la dinàmica de l'Estat de les autonomies. Aquest cop, a més, tocant el moll de l'os del que és més nuclear: la cristalització de l'Estat plurinacional. I mentrestant el PP queda encorats en la imatge del partit del no. I el no de l'Estatut de Catalunya porta al no de l'Estatut d'Andalusia. El partit del no. Sense alternatives, només amb soroll. Malament rai perl joc parlamentari regit per govern i oposició. D'això se n'ha parlat un cop més aquesta tarda .I un cop més ha estat element de desgast entre PP i PSOE. L'Estatut, lletra a part, com artilleria en el debat polític espanyol. Seguir el debat ajuda a refroçar el convenciment del sí en el referèndum del 18 de juny, de l'aposta pel salt endavant en l'autogovern. Com s'ha fet en els últims 150 anys. Gradualment, sí. I aquest cop amb un bon salt endavant.
Ara escolto el portaveu d'ERC, que es queixa de traspàs pendent de l'Aeroport de Barcelona. Només una dada pel debat dels propers quinze dies: el traspàs de l'Aeroport del Prat ja estva negociat. 50% Generalitat, 50% Estat i el nomenament del director per part del govern català. Això anava a missa. Però ens van demanar que aquest acord el deixèsim aparcat perquè l'havia d'anunciar un partit que ara demana el no. I que l'anunci seria el seu pas cap al sí. I així estem. Ni van servir per rematar la jugada de l'aeroport de Barcelona. El pont aeri no l'agafem per anar a quedar descansats des de la tribuna del Congrés sinó per anar per feina a Madrid. Dijous a mitjanit en començarem a parlar amb arguments i passió. Continuo en el debat, que ha començat a les dotze del migdia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada