Ambient distret. He tornat a Madrid per un dia, després de
22 dies de no moure’m de les comarques gironines. Quasi res respira sota el sol
i les oficines buides que recorden aquesta absurditat de les vacances seguides
de tot un mes. Quasi res respira però un magistrat del Tribunal Constitucional
explica a tothom que el vol escoltar a les terrasses del barri de Salamanca que
la declaració del Parlament, recordant que Catalunya és subjecte de dret i
sobirania, serà declarada nul·la, triturada, per un ple del Tribunal a partir
de l’octubre. Han apurat els cinc mesos per no inflamar l’ambient abans de l’11
de setembre però, igualment, Madrid envia senyals d’un desconcert i una manera
de fer clàssica per replicar la demanda majoritària de voler votar després de 35
anys d’un sistema territorial oxidat. D’aquí a un any estarem a cap de carrer,
sabrem la rèplica i haurem d’haver pensat la dúplica.
Les millors dades possibles. L’increment de l’exportació, el
quasi equilibri en la balança fiscal, l’èxit de la temporada turística són les
millors notícies possibles per apuntar a una lenta recuperació econòmica que
els més realistes diuen que pot estar en solfa l’any 2017. L’economia catalana
ha espavilat ràpidament incrementat l’exportació i, ben mirat, el turisme també
és ingressos d’economies terceres amb ciutadans que es desplacen fins aquí.
Siguem molt conscients que aquest optimisme ha estat una alenada d’oxigen que
la propera tardor ens pot refredar, però l’estiu ha estat magnífic des d’un
punt de vista de la recuperació econòmica.
Un home informat. He intercanviat algunes idees amb un
madrileny informat que fa quaranta anys que passa les vacances a la Costa
Brava. Aquí va amb pantaló curt i passa desapercebut, allí és un home de pes i
influència. M’ha dit que s’havia llegit les 17 pàgines de l’acord d’investidura
i governabilitat entre CiU i ERC, que els
acords es compleixen un a un, que està molt preocupat i que els seus
semblants de Madrid no s’han llegit la lletra de l’acord. És el primer insider de Madrid, en nou mesos, que sap
diagnosticar el que passa a Catalunya.
El factor humà. Podria escriure favorablement sobre
Joaquim Nadal i la decisió que ha pres de defensar el seu ideari socialista
–que no és el meu- per reivindicar un partit que havia estat ric en potència
intel·lectual i allunyat de les disciplines de tropa amorfa. Però no ho faré
perquè les meves paraules encara podrien ser incorporades a l’expedien de la
causa general que sembla que –miops- alguns li han obert. Podria parlar
favorablement de l’instint polític de Joaquim Nadal que ha entès que el seu
partit, nascut en la lluita per la democràcia i la llibertat, ha de sintonitzar
amb un principi democràtic i transversal com és el dret a decidir –i que tothom
voti el que pensa- que tindrà una rèplica
política que brollarà dels instints d’esclafament de la nostra identitat
nacional dels fills i cosins nostàlgics del passat. Una rèplica potent que
veurem a glopades amargues a partir de la tardor que s’acosta. No veure-ho és
no analitzar bé el moment polític. Però no ho faré perquè el que és un
compromís cívic i transversal alguns curts de mires ho han llegit com una
aliança d’un polític que ja ho ha fet quasi tot –quasi, waiting next autumn- en clau de deslleialtat partidària en temps
de mutació del sistema de partits. No ho faré per no ser prova de càrrega. Però
en l’observació curiosa de les coses dels poders dels aparells dels partits i
el fred de peus que provoquen les iniciatives amb criteri propi, hi ha hagut
quelcom que m’ha cridat l’atenció. Fa un temps la tocada de crostó s’hauria
bastit d’una primera reacció amb argumentació ideològica o, si s’hagués aplicat
la intel·ligència, d’un silenci espès i lànguid. Però no, la transparència de
la simplicitat ens ha fet veure que tot es devia a una foto. I així s’ha
verbalitzat. Qui ho ha verbalitzat? L’ariet primer i principal és un primer
secretari que no hauria guanyat el congrés contra els joves renovadors si no
hagués tingut el suport decisiu del qui avui acusa. L’ofesa principal de
l’escena política municipal gironina va ser promoguda a la condició de
candidata amb el suport decisiu del qui avui li retreu que no va “sortir a la
foto”. El factor humà, que els marxistes mai van prendre en consideració -tan
obcecats en l’economia- ajuda a explicar
moltes decisions de la petita i gran història. Per això jo sóc de pensament
austríac, perquè el factor humà és important.
Torroella de Montgrí. Recta final del Festival de Música de
Torroella de Montgrí. Les persones, en una gran majoria, som animals de costums
i hem passat el nostre petit procés d’adaptació per deixar l’Església de Sant
Genís i acollir amb totes les seves comoditats l’auditori de l’Espai Ter, que
té una acústica suprema, excel·lent. Ja hem fet el pas, ja veiem que les
comarques gironines tenen un segon auditori de música d’alta qualitat. Josep
Lloret, president del Festival, i tot l’equip ja estan preparant una
programació per la propera primavera. L’alta ocupació dels festivals de música
de la Costa Brava diuen molt a favor del que prioritzem quan gastem més i els
diners d’un viatge en avió els destinem al lleure i la cultura prop de casa.
Aquesta ha estat l’opció de molts que han pogut fer vacances però aquest any
més properes. Els festivals d’estiu baixen el teló, només un té l’equipament
per perviure tot l’any, el Festival de Torroella.