L’economia espanyola va malament, molt malament. Fa dos o tres anys el president Zapatero treia pit i deia que aviat l’economia espanyola atraparia la francesa i que el primer ministre italià estava deprimit perquè Itàlia ja havia quedat per darrera d’Espanya en el rànking d’economies mundials, entre les quals Espanya havia d’entrar de ple dret al G-8. Amb aquest fabulós miratge en part –juntament amb els odis territorials sembrats pel PP- Zapatero va guanyar les últimes eleccions.
Ara aquesta vaporosa i dolça mentida perfumada per la colònia de nou ric de l’economia especulativa i enlairada per la totxana...ha fet un crack espectacular...fins a convertir-se en una tragèdia grega. La foto més eloqüent que il·lustra aquesta situació d’emergència és la participació del president Zapatero en el Fòrum de Davos aquesta setmana. Sí, hi ha assistit per primer vegada però els organitzadors no han posat el president de torn de la Unió Europea al costat dels grans sinó que li han fet compartir col·loqui amb el president de Letònia i el primer ministre grec. Tota una humiliació. La foto de les tres economies més malaltes de la Unió Europea.
Tot s’ha destapat en 48 hores: 4.326.500 aturats a l’acabar el 2009, el 18’83% de la població. Per primer cop, el reconeixement oficial que l’atur pot arribar als 4’6 milions durant el 2010, un 20% d’aturats. Però la dada més espectacular i més disparada és la del dèficit públic que arriba al 11’4% quan el dèficit màxim permès a la zona euro és el 3%. Totes les alarmes s’han disparat. Els mercats financers internacionals estan a punt de traspassar la “grip grega” a les finances públiques espanyoles. Com molt bé se sap, Grècia ha entrat en un estat de descrèdit en els mercats internacionals que li han pujat espectacularment el preu dels interessos dels prestem fins al 7%. Aquest és el mal que pot agafar les finances espanyoles. L’Estat deu més del 55% de la riquesa que produeix a l’any (PIB). Avui els inversors internacionals presten el diner al govern espanyol a l’1% però si li perden la confiança poden duplicar el preu del diner. Aquest ha estat el pànic de la setmana que ha dut a un gir radical en la política econòmica. I en aquest gir radical, Zapatero, pura jam session, ha decidit presentar-se a Davos amb la proposta d’allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys per transmetre valentia reformadora en els mercats internacionals. Una setmana tràgica, per tapar una via d’aigua i per despertar del son dels infants.
Tinc a davant un quadre de les edats de jubilació als Estats de la Unió Europea. Certament Alemanya ha afrontat la mesura de passar dels 65 als 67 però ho va fer en època d’un govern de gran coalició i amb una prèvia i bona preparació de la opinió pública. A França estudien aixecar la frontera dels seixanta anys, a Espanya deien que estaven construint un Estat més social. La vicepresidenta Elena Salgado es va estrenar en el càrrec afirmant: “Queden 200.000 milions d’euros per gastar”. Avui es veu en tota la seva cruesa la magnitud de la tragèdia. Que ha explotat en les primeres setmanes de la presidència semestral de la Unió Europa, que no s’ha pogut contenir. Aquesta setmana el primer ministre socialista George Papandreou ha vingut a Estrasburg per explicar davant el Consell d’Europa el malament que està l’economia grega. Un tipus seriós. I una diferència: Papandreou va arribar fa uns pocs mesos a l’oficina de primer ministre per una votació popular que va enviar a l’oposició els anteriors responsables de la grip econòmica grega. A Espanya el doctor es negava a diagnosticar fins fa quatre dies i avui necessita una transfusió de sang que no sap de on treure.