23 de juny 2006

Qualitat democràtica i el "casino" italià

Seguretat- Aquesta setmana el senador i amic Carles Gasòliba ha assenyalat la deriva cap a una situació d’inseguretat i més corrupció que indicadors objectius assenyalen que es van instal·lant en el conjunt de l’Estat espanyol. Gasòliba ha destacat informes recents, analitzant diversos elements com el fet de que els bitllets de 500 € hagin passat des de gener de 2002 fins al gener de 2006, del 3,5 al 26%, que la Unió Europea alerti sobre el frau en l’IVA en el que, per països, Espanya ocupa un lloc destacat. Per altra part, consultories especialitzades en l’aplicació de la directiva europea sobre blanqueig de capitals, ja van denunciar fa temps que Espanya s’estava convertint en la principal plataforma a la UE. En conjunt, aquestes activitats il·legals i fraudulentes fan evident que darrera de les mateixes hi ha organitzacions que també poden estar lligades amb els altres dos grans delictes tipificats: narcotràfic i terrorisme.. Una societat democràtica on funcionen les normes de l’Estat de Dret no es pot deixar corcar per la corrupció i la inseguretat. Diferents estudis assenyalen que prop del 20% del PIB espanyol neix de l’economia submergida. Aquest és un flac favor a tots els sectors de l’economia productiva que treballen pagant impostos i complint amb les lleis.
Itàlia- El nostre país d’Itàlia, que sempre serà un país germà pels mediterranis i, singularment, pels catalans, està submergit en una profunda crisis de confiança i de credibilitat. S’ha posat al descobert que la lliga italiana de futbol, el gran pa i circ dels nostres temps, és un gran entramat de corrupció, compra de victòries i de derrotes. Els italians tenen un altre gran referent: la televisió pública italiana, la Rai. Doncs bé, el país també s’ha despertat astorat amb la revelació que diverses noies havien passat pel catre del cap de gabinet del vicepremier i ministre d’Exteriors Gianfranco Fini per poder accedir a fer d’”starllete” a la televisió d’un país tant admirat per les matrones i per les carns i les pells esplèndides. L’home en qüestió, el cap de gabinet, es diu Salvatore Sottile, i sembla ser que realment era subtil en les seves arts pel presumpte delicte de concussió sexual a Palazzo Chigi i a la Farnesina. Sempre ens quedarà el chianti, la Toscana, Villa Borghese i el color morat dels que veuen tota aquesta pruïja i tot aquest “casino”. Dit això, llegir la premsa italiana continua essent molt més instructiu que llegir la gran majoria de la premsa de Madrid.

17 de juny 2006

Les lleis i la responsabilitat individual

Corre la brama pels cercles parlamentaris de Madrid que el govern està preparant un projecte de llei sobre l’alcohol. Tot i que tinc algunes dades i algunes indicacions que provenen del propi ministeri de sanitat, vull veure el text legislatiu abans de fer un judici més consolidat. En tot cas, vull dir que no es poden fer paral·lelismes, com alguns volen fer, entre la llei del tabac i la futura llei de l’alcohol. Em sembla que fem massa lleis. El consum responsable d’alcohol és una qüestió d’educació – que no s’imparteix per reial decret -, de codi penal – on ja està regulat- i del foment d’hàbits saludables des de l’administració sanitària. I poca cosa més. Al final farem una societat esterilitzada i que s’agafarà els hàbits de les nostres formes de vida amb paper de fumar. Tot depèn, insisteixo, de l’educació i de la responsabilitat individual. Existeixen fumadors passius. D’acord. Existeixen bevedors passius? Tal vegada sí a la carretera i en actes de violència. Però per això ja existeixen les previsions del codi penal. Pensar en aquesta llei com un acte de lluïment seria una hipòtesi lamentable. Dimecres una doctora em demostrava amb dades a la mà com una administració sanitària s’hauria de dedicar molt més a la prevenció i reducció del colesterol i l’obesitat que no pas a tota la parafernàlia d’una societat esterilitzada i limitada en el seu espontaneïsme.

03 de juny 2006

Iberia aixeca el vol. Cap problema

La companyia aèria ha anunciat la voluntat de suprimir uns quants vols en destí i origen a l’aeroport de El Prat de Llobregat, l’aeroport de Barcelona, i s’ha muntat un gran escàndol i una notable indignació entre sectors econòmics i exponents significats de la societat civil. És un debat i és una indignació ben pròpia d’altres temps. No ens ha de preocupar tant. Vivim en una societat oberta i els vols que deixarà de fer aquesta companyia els faran altres companyies. S’han acabat els temps de les companyies aèries “de bandera nacional”. Alguns vols que volen suprimir d’aquí a molt poc temps seran competitius amb alta velocitat. I, per altra banda, s’han perdut l’oportunitat de convertir Barcelona en la gran plataforma de vols cap a l’Europa de l’Est i cap al pròxim i mitjà Orient. Ells s’ho han perdut. Perquè si alguna cosa no variarà és la situació geogràfica, que ens és favorable. Per tant, menys indignació provinciana (també s’ha de ser un català emprenyat per això?) i més empenta per trobar noves companyies, que arribaran. M’ha sorprès la reacció airada d’alguns mitjans i d’alguns polítics de mentalitat vella.