Tenim els resultats
electorals de les eleccions del 20 de novembre sobre la taula. Una primera
lectura clara: hi ha dues realitats diferents en el sistema de partits polítics. Per una banda, els
territoris que donen una majoria amplíssima al Partit Popular i deixen el
Partit Socialista als peus dels cavalls. Per un altre costat, Catalunya i el
País Basc amb un sistema de partits polítics propis que deixen el Partit
Popular en una posició de tercera fila. El PP és tercera força a Catalunya i
quarta a Euskadi.
Anant a Catalunya.
Aquest PP que ha aconseguit la segona majoria absoluta més àmplia des de la
recuperació de la democràcia (després de la socialista del PSOE de 1982) a
Catalunya ha tingut uns resultats discrets: 11 diputats, un menys que els que
va aconseguir Josep Piqué el 2000 amb la majoria absoluta més discreta de
Aznar. El PP s’ho ha de fer mirar.
En les eleccions
persones voten persones per representar-les en el parlament. Però també
persones de territoris voten representants territorials. Rajoy ha de tenir ben
present que la seva majoria absoluta té dos territoris amb una majoria ben
diferent. Per primer cop CiU ha guanyat unes eleccions generals. El PSC és la
secció del PSOE que ha perdut més percentatge de vots de tot l’Estat. D’aquí a
poques setmanes els socialistes estan convocats a un congrés de cruïlla. Ja ens
avisaran del resultat perquè no es tracta de furgar en al ferida. Però sí de
dir que amb el joc brut, amb la mentida i amb la demagògia no es fa res de
positiu ni es guanyen eleccions.
CiU tanca un cicle de
tres eleccions que ens han estat favorables: al Parlament de Catalunya, les
municipals i les a Corts Generals. Els catalans ens han donat una gran
responsabilitat. I aquest diumenge una força renovada per continuar
administrant aquesta responsabilitat. Amb prudència i humilitat. Però amb
determinació. Qui primer es posa a fer els deures, primer surt del clot de la
crisi econòmica. Aquest és el nord que ens ha de guiar. Gràcies per la
confiança que ens heu donat. La sabrem administrar.