He fet un petit estudi comparatiu sobre els horaris de trens entre Barcelona i les altres capitals catalanes i entre Madrid i les capitals de província del seu voltant. Conclusió: Girona és la capital de demarcació amb menys freqüència de trens i on l’últim tren des de la ciutat gran – Madrid o Barcelona- surt més aviat.
Dijous vaig presentar una resolució política – una proposició no de llei en diem en l’argot parlamentari- a la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats per millorar el servei de trens a les comarques gironines. Tots els partits van reconèixer que el servei de trens és insuficient i, afegeixo, ineficient. El mandat al Govern de l’Estat va ser aprovat per unanimitat de tots els partits polítics. I vam mandatar al Ministeri de Foment el següent: servei de trens Figueres-Girona-Barcelona i a la inversa de les sis del matí a les dotze de la nit. Freqüència de trens cada 30 minuts en hores punta, creació d’un servei de Rodalies amb integració tarifària a les comarques gironines, equiparació de les compensacions per retards entre els Catalunya Express i mitja distància amb els Rodalies de Barcelona.
Tot això és perfectament possible. Un programa de treball raonable i que he comprovat que comparteixen molts ciutadans i entitats de la societat civil que ha celebrat l’acord del Congrés dels Diputats.
¡Quants cops més agafaríem el tren per desplaçar-nos a Barcelona o els ciutadans de Barcelona cap a les comarques gironines si tinguéssim millors serveis, més trens i un horari més ampli! No pot ser que l’últim tren Barcelona-Girona (no arriba a Figueres) surti a les 21.25 h. Totes les altres capitals estudiades tenen trens fins més tard. No pot ser que a mig matí o a la tarda hi hagi dues hores sense cap tren.
Què cal fer ara? Pressionar tots junts perquè allò acordat per unanimitat en el parlament competent pel control polític de Renfe es posi a la pràctica. Aquesta ja ha deixat de ser una proposta de la formació política que la va presentar i dels partits, tots, que la vam votar. Aquesta, ara, ha de ser una proposta ciutadana. I la destinatària d’aquesta proposta té nom i cognom: Magdalena Álvarez. Vull agrair el bon to i els bons oficis del grup socialista que va fer virar el no tancat inicial del ministeri a la proposta de CiU. Però ara hem de passar de l’acord polític – rellevant- a l’execució pràctica. Tots hem de sumar esforços perquè, sense voler prejutjar res, alguna cosa coneixem de la ministra competent. Som-hi tots! Em podeu fer arribar les vostres propostes i suggeriments a l’adreça de correu electrònic jordi.xucla@diputado.congreso.es
Dijous vaig presentar una resolució política – una proposició no de llei en diem en l’argot parlamentari- a la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats per millorar el servei de trens a les comarques gironines. Tots els partits van reconèixer que el servei de trens és insuficient i, afegeixo, ineficient. El mandat al Govern de l’Estat va ser aprovat per unanimitat de tots els partits polítics. I vam mandatar al Ministeri de Foment el següent: servei de trens Figueres-Girona-Barcelona i a la inversa de les sis del matí a les dotze de la nit. Freqüència de trens cada 30 minuts en hores punta, creació d’un servei de Rodalies amb integració tarifària a les comarques gironines, equiparació de les compensacions per retards entre els Catalunya Express i mitja distància amb els Rodalies de Barcelona.
Tot això és perfectament possible. Un programa de treball raonable i que he comprovat que comparteixen molts ciutadans i entitats de la societat civil que ha celebrat l’acord del Congrés dels Diputats.
¡Quants cops més agafaríem el tren per desplaçar-nos a Barcelona o els ciutadans de Barcelona cap a les comarques gironines si tinguéssim millors serveis, més trens i un horari més ampli! No pot ser que l’últim tren Barcelona-Girona (no arriba a Figueres) surti a les 21.25 h. Totes les altres capitals estudiades tenen trens fins més tard. No pot ser que a mig matí o a la tarda hi hagi dues hores sense cap tren.
Què cal fer ara? Pressionar tots junts perquè allò acordat per unanimitat en el parlament competent pel control polític de Renfe es posi a la pràctica. Aquesta ja ha deixat de ser una proposta de la formació política que la va presentar i dels partits, tots, que la vam votar. Aquesta, ara, ha de ser una proposta ciutadana. I la destinatària d’aquesta proposta té nom i cognom: Magdalena Álvarez. Vull agrair el bon to i els bons oficis del grup socialista que va fer virar el no tancat inicial del ministeri a la proposta de CiU. Però ara hem de passar de l’acord polític – rellevant- a l’execució pràctica. Tots hem de sumar esforços perquè, sense voler prejutjar res, alguna cosa coneixem de la ministra competent. Som-hi tots! Em podeu fer arribar les vostres propostes i suggeriments a l’adreça de correu electrònic jordi.xucla@diputado.congreso.es