17 de juny 2006

Les lleis i la responsabilitat individual

Corre la brama pels cercles parlamentaris de Madrid que el govern està preparant un projecte de llei sobre l’alcohol. Tot i que tinc algunes dades i algunes indicacions que provenen del propi ministeri de sanitat, vull veure el text legislatiu abans de fer un judici més consolidat. En tot cas, vull dir que no es poden fer paral·lelismes, com alguns volen fer, entre la llei del tabac i la futura llei de l’alcohol. Em sembla que fem massa lleis. El consum responsable d’alcohol és una qüestió d’educació – que no s’imparteix per reial decret -, de codi penal – on ja està regulat- i del foment d’hàbits saludables des de l’administració sanitària. I poca cosa més. Al final farem una societat esterilitzada i que s’agafarà els hàbits de les nostres formes de vida amb paper de fumar. Tot depèn, insisteixo, de l’educació i de la responsabilitat individual. Existeixen fumadors passius. D’acord. Existeixen bevedors passius? Tal vegada sí a la carretera i en actes de violència. Però per això ja existeixen les previsions del codi penal. Pensar en aquesta llei com un acte de lluïment seria una hipòtesi lamentable. Dimecres una doctora em demostrava amb dades a la mà com una administració sanitària s’hauria de dedicar molt més a la prevenció i reducció del colesterol i l’obesitat que no pas a tota la parafernàlia d’una societat esterilitzada i limitada en el seu espontaneïsme.