30 de novembre 2007

La síndroma Euskadiko Ezkerra

Més enllà d’eficàcia i visibilitat o ineficàcia i invisibilitat del nacionalisme català en la política espanyola.
En el Congrés dels Diputats fa ben pocs dies que hem votat el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2008. Amb aquesta votació ha començat el temps de descompte d’una legislatura que s’esgota. I en aquesta votació s’ha mostrat en tota la seva eloqüència el paper decreixent d’ERC en la política espanyola: no han influït en res en el debat, no han aconseguit col·locar cap esmena. CiU i ICV, dues formacions que continuem considerant aquests uns mals pressupostos per a Catalunya, hem aconseguit introduir esmenes per valor de 240 milions d’euros. I encara falta el tràmit del Senat.
Serveixi aquest botó de mostra del balanç del paper del Grup Parlamentari d’ERC en el Congrés dels Diputats. Fa quasi quatre anys va irrompre amb força un nou grup parlamentari català que ens anunciava una nova manera de fer les coses a Madrid: van votar a favor la investidura del president Rodríguez-Zapatero, cosa que no va fer CiU, i van anunciar la seva altíssima confiança en el federalisme hispànic del PSOE. Volien canviar Espanya a la seva manera: “Som com som”.Quatre anys després l’estratègia de l’independentisme explícit i esfèric – “falta pit i collons” deia l’ara conseller Josep Huguet en una elaboració estratègica acurada- s’ha desfet com un terròs de sucre. Com a mínim han pres nota del potent aparell del poder de l’Estat però aquest aparell els ha driblat i els ha fet ballar per un peu. El vicepresident Pedro Solbes diu: “ERC és el soci parlamentari que m’ha sortit més barat en els meus anys de ministre”.Ho escric amb insatisfacció. Hauria estat molt millor multiplicar l’eficàcia i la influència de partits catalans a Madrid. Però no ha estat així. No n’hi ha prou amb el verb estrafet. Calen fets i no paraules. Cal capacitat i eficàcia en la negociació i cal saber quin terreny es trepitja. Ho escric amb insatisfacció: ERC ha navegat sense nord i fortament condicionada pel pacte tripartit. Pacte que, deien, havia de servir per “arrossegar” el socialisme cap a posicions sobiranistes. Els resultats estan a la vista: Montilla diu que hem de superar el “dilema Catalunya-Espanya”. Us en recordeu d’Euskadiko Ezkerra? Aquell partit que venint de l’independentisme basc es va acabar fusionant amb el Partit Socialista d’Euskadi? Cada dia més ERC em fa pensar amb Euskadiko Ezkerra. Aquests anys han servit per constatar que l’ERC de govern poques lliçons pot donar a la manera d’actuar de CiU. Els comptadors estan a zero: dues maneres diferents de servir Catalunya. D’aquí a uns mesos els ciutadans valoraran quina serveix amb més eficàcia el país.

Cap comentari: