27 de març 2010

Un vol singular

En la fila per embarcar en l’avió de tornada cap a casa, veig que estic envoltat per més de vint persones amb una acreditació penjada al coll on es pot llegir el seu nom i una frase igual en totes: “Perder el miedo a volar”. Finalistes d’una campanya per perdre la por de volar. Això de tenir por a volar és quelcom ben respectable. És una fòbia, una por irracional. Quan era petit em va mossegar un gos i durant anys no podia veure els canins. Bé, la qüestió és que el vol ha estat ben singular. Envoltat de fòbics als avions per davant i per darrera, el vol ha estat animat. Un s’ha aixecat en ple enlairament. Xiscles fortuïts. Psicòlegs i personal de la companyia preguntant com anava el vol. Un prenent cervesa a tothora per relexar-se. Tots han anat a visitar la cabina dels pilots. La tensió continguda ha desembocat en petons i abraçades un cop a terra. N’he recollit alguns.