Uns quants consellers busquen feina al sector privat i un tona a la universitat (l’únic que vol i que hi té plaça). Un conseller ja ha pactat ser senador autonòmic convençut del seu final d’etapa al govern. La legislatura està esgotada. El líder d’un dels partits demana eleccions quina cosa hauria provocat la caiguda del govern en qualsevol societat democràtica. Però aquí, el govern és únic i un pèl surrealista. El govern català provoca desconcert i no és escoltat entre el socialisme espanyol (tot i que són governs amics). Anem de vacances d’un cop però, sobretot, anem a votar que això ja no aguanta més. En aquest context de final de cicle, penso en veu alta amb un home cridat a les més altes responsabilitats de govern: “Per què es torna a presentar Joaquim Nadal després de 32 anys interromputs de càrrec públic, un lloc a la universitat que l’espera i un final poc vistós?” Coincidim: “Perquè algú s’haurà d’oferir per fer de portaveu parlamentari de transició d’un laminat grup de l’oposició. I per oferir-se, no quedarà”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada