Rajoy ha buscat ser investit en solitari

Mariano Rajoy ja és president del Govern. S’han acabat sis mesos de parèntesis en la governació de l’Estat des que el mes de juliol el president sortint Zapatero anunciés eleccions avances per novembre. Massa temps perdut. En el discurs d’investidura el president Rajoy, fidel al seu estil, va callar més del que va ensenyar sobre el programa de govern. Els temps econòmics són difícils i el veritable programa de recuperació econòmica tindrà dos moments: el Reial-Decret del Consell de Ministres del 30 de desembre (allí es veurà què suposa una reducció de 16.500 milions d’euros de dèficit i la suspensió de disponibilitat pressupostària del pressupost). Una segona entrega es produirà just després de les eleccions andaluses del mes de març. Temps d’un realisme descarnat en una economia que ha ajornat les decisions més urgents a l’espera d’un nou govern. Hi ha racons de la geografia hispànica, bastants, que encara no són conscients de les mesures que s’hauran d’adoptar. Els catalans fa un any que tenim un govern que ha guanyat temps per arribar primer a la recuperació econòmica. La situació és de tal magnitud que ni el candidat derrotat Rubalcaba es va atrevir a fer un discurs contundent d’oposició. Els socialisme minvat té un sostre de vidre: la recent gestió econòmica. Avui Elena Salgado s’ha acostat a l’escó per acomiadar-se. M’ha dit que manté el mateix número de mòbil. A partir de demà a la nit, el silenci.

Rajoy, fidel al seu estil, no ha buscat en el debat d’investidura la complicitat de cap altre grup parlamentari. Va ser especialment dur i contundent en el debat amb Rosa Díez (UPyD) que veu com una font de desgast i sagnia de vots que ha de fustigar des del minut zero. Pel que fa a CiU, simplement la seva resposta va ser xutar a córner i expressar indolència en el punt central que ha dut CiU a guanyar per primer cop unes eleccions generals: el pacte fiscal. Rajoy, mal aconsellat pel diputat Álvaro Nadal i tal vegada massa confiat pels missatges d’Alícia Sánchez-Camacho ( “a estos los tengo controlados en el Parlament y ya sabes de su responsabilidad”) no va voler buscar el suport de CiU. Qui té majoria absoluta, per què necessita fer concessions?, devia pensar un candidat no prou conscient dels temps que venen. Capítol a part mereix la partida de mus que es porten els bascos. Amaiur vota abstenció perquè diu que no participa en l’elecció d’un president espanyol. Si això fos així, s’hauria d’haver absentat de la votació. Amaiur farà servir cada setmana la tribuna del Congrés amb la mirada posada a les eleccions basques de març de 2013 que aspiren a poder guanyar. Partida molt oberta. El PNB fa abstenció perquè sap que només amb el PP o el PSOE pot tornar a governar el País Basc. I perquè fa molts mesos que treballa amb el PP en una carpeta que tot just comença: l’administració del final d’ETA (presos, amnisties parcials, tercers graus....). El PNB es trobarà d’aquí a un any amb una decisió delicada: amb qui pacta el retorn al govern. La por, la meditació  ignasiana i el càlcul han guiat el vot del PNB.

Artur Mas va ser investit ara fa un any amb el vot en contra dels 18 diputats del PP. Després el dia a dia de la vida parlamentària porta moltes votacions i moltes decisions. En l’escenari català aquesta investidura arriba amb un PSC que fa els primers passos d’oferta de pacte i una ERC que també vol recuperar espai de centralitat. ERC lamentablement no ha pogut parlar en el debat d’investidura perquè IU els hi ha fet impossible. Estic convençut que el PP no voldrà desaparèixer de l’escenari de pactes a Catalunya.

Rajoy, murri, ha superat tots els obstacles dintre el seu partit per guanyar batalles i contestacions internes. Ara és president amb majoria absoluta. Ara l’haurem de començar a valorar no per les seves decisions de partit sinó per les seves decisions de governant. Fins avui, i després de la investidura, encara un vaporós misteri. Està tocat per aquell escepticisme que no el fa visionari com Aznar ni bonista màgic com Zapatero. El pragmatisme tocat d’escepticisme serà suficient per aquesta hora greu? Ja ho veurem.