Del TAV, els visats, la N-II i l’estabilitat en el govern

Les obres de la Seu- Dilluns 10 de juny. Visito la zona del carrer Gironella i l’antiga Plaça Europa (que mai tornarà a ser plaça) de Girona, l’àrea més castigada per les eternes obres de l’entorn de l’estació del tren d’Alta Velocitat. Quina falta de programació! He vist que el dimarts 11 a la Comissió de Foment es discutirà un tema semblant sobre la imminent posada en funcionament del TAV Madrid-Alacant sense que les obres d’urbanització del voltant de l’estació d’Alacant estiguin acabades. Els veïns del carrer Gironella ja podran circular i fer el gir cap a Emili Grahit en poques setmanes. Els veïns de l’antiga Plaça Europa, en canvi, encara hauran de viure amb unes balles que els hi han enfonsat els negocis durant cinc o sis anys. Encara hi ha molta feina a fer de diàleg amb el Ministeri de Foment per trobar nous usos a l’ampli espai de l’antic Parc Central i l’antiga Plaça Europa. Per cert, convindria trobar alguna nova plaça per batejar-la amb el nom d’Europa, la de davant de l’estació de trens, per exemple.

Visats antidiluvians- Dimarts 11 de juny, em tanco a documentar-me bé per preparar la interpel•lació que faré dimecres al ministre Margallo sobre l’agilització del l’obtenció de visats turístics, de negoci, de congressos o d’investigació per entrar a l’Estat espanyol. Em quedo amb una dada que demostra la necessitat de modernitzar la xarxa consular: el temps per obtenir un visat per entrar a Espanya està entre els 10 i els 20 dies. El temps per obtenir un visat per entrar a Alemanya, França o Itàlia és de entre 2 i tres dies. I tots els estats de la zona Schengen es regeixen per la mateixa norma. Aquesta ineficàcia resta competitivitat a les empreses que fan comerç internacional o al turisme.

No ajudar al turisme- Parlant de visats, una altra notícia que clama al cel sobre la ineficiència de la xarxa consular. L’administració aeroportuària catalana va detectar que uns tour operadors de Colòmbia volien organitzar un combinat de vol Bogotà-Barcelona amb la companyia Avianca (vol que ara ja està en funcionament) i un creuer pel Mediterrani amb Barcelona com a punt de partida i arribada. Sembla ser que existia un mercat interessant de colombians de classe mitja i mitja alta atrets per aquesta oferta. Les traves per aconseguir visats van ser tantes que el tour operador ha decidit fer volar els clients a Miami i oferir-los un creuer pel Carib. Quan parlem d’un Estat ineficient, parlem d’això, per exemple.

Les obres de la N-II- He rebut respostes oficials del Govern de l’Estat sobre les obres de la N-II. El resum és molt senzill: de tot el que havien pressupostat per 2012 pel tram Caldes de Malavella-Sils, s’han gastat només un 4’62%. Les obres de reinici de l’obra van ser adjudicades el 17 de setembre de 2012 i tenen un període d’execució de 15 mesos. Haurien d’estar acabades el desembre d’aquest any o el gener de l’any que ve. He de trucar a l’alcalde Salvador Balliu perquè em digui com va el ritme de les obres. En els diferents trams de Girona a la Frontera francesa, reconeixen que es van gastar un 0% del que van pressupostar. I del tram Maçanet de la Selva-Tordera reconeixen que es van gastar un 0% i que aquest tram de carretera ha deixat de tenir interès per la Xarxa General de carreteres de l’Estat i que, per tant, no serà desdoblada. El 26 d’abril de 2012 la ministra va obrir la porta a traspassar la carretera, en aquest tram, de 9 quilòmetres, a la Generalitat. Si ho fan amb la dotació pressupostària suficient, estic segur que el Govern català faria les obres amb determinació i rapidesa. No es pot deixar un nucli de més de 200 mil habitants de les comarques gironines (Selva marítima i part de la Selva interior) sense connexió amb autovia a Girona, a no ser que els plans del Govern és que Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar cada cop tombin més cap a la zona metropolitana de Barcelona. Mapes, mapes, mapes....

Governar i fer la consulta- El president de la Generalitat ha presentat el Pla de Govern per la legislatura 2012-2016. Seria absolutament estúpid que es quedés instal•lat en el debat polític català un fals binomi entre governar o fer la consulta per exercir el dret a decidir. L’exercici de la consulta forma part del programa de govern però només des de l’estabilitat del govern del dia a dia es pot construir un futur de llibertat. Aquesta és una legislatura que molts volem que sigui excepcional però fins i tot en els moments més importants de la història no es pot deixar de governar el dia a dia. I ara més que mai les decisions del dia a dia són importants perquè en un context de crisi econòmica unes bones o unes males decisions poden condicionar el ritme de la recuperació econòmica. Les agendes corren en paral•lel i una gran majoria del Parlament de Catalunya sosté l’opció del govern de celebrar una consulta sobre el dret a decidir. Que es pugui celebrar o no dependrà dels passos a donar en els propers mesos i de la resposta democràtica o esclafadora que doni el Govern central. Fem les coses per la via dels mecanismes constitucionals i segons es contempla en el l’acord d’investidura i governabilitat CiU-ERC: primer demanem la celebració d’un referèndum al Govern espanyol i autoritzat pel Congrés dels Diputats. Continuem amb la tramitació de la Llei catalana de Consultes. Tot amb les màximes garanties jurídiques. Esperem la reacció.