03 de febrer 2007

Lleis i sentit comú

Em sembla que quelcom se’ns ha de demanar als legisladors, que fem lleis amb sentit comú, raonables i aplicables. La llei del tabac, que té un gran què positiu – les zones lliures de fum- té molts punts que no s’apliquen i ara, un any després de la seva entrada en vigor, sembla que els seus impulsors estan més delerosos de buscar una nova repercussió mediàtica amb la llei de l’alcohol que no pas en l’aplicació del que ja és llei.
Dos exemples: en l’avantprojecte que m’he estudiat es prohibeix vendre alcohol a qualsevol botiga a menys de cinc cents metres d’un col·legi. Qui ha redactat això deu pensar que tot l’Estat deu ser com la Moraleja, que deu ser el barri a on viu. Però si agafeu aquest criteri i l’apliqueu a pobles i ciutats, haurien de tancar supermercats i botigues de comestibles a milers. Segona insensatesa: es prohibeix comprar i consumir alcohol en qualsevol lloc on es practica esport. Per tant, tots els que prenen un cervesa després d’un bon partit de tenis, ja es poden oblidar de fer-se passar la set en una instal·lació esportiva. Tots els que van a dinar de menú a un restaurant d’un club esportiu – com tants n’hi ha al nostre voltant- ja es poden oblidar de prendre un – dic un- saludable got de vi. En fan un gra massa. La llei, si arriba al congrés, haurà de ser modificada amb profunditat. Se li ha de reconèixer a la ministra Elena Salgado una capacitat notable per fer-se notar essent titular d’un ministeri amb el gruix de les competències transferides a les comunitats autònomes. I quina manera de fer-se notar!