![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUyMV01Kmj6GJRaaWodRjYBY9yQlSaqJw0qU4UEgq7SAkg8U8YYZMHeM8TMAFbFsTcXKrNy4TAQE1dnkiU_1BA5ia4bf_bZK9lYDUV45SvToDdzyHcvp3ju31s6qu0jLcUqbnQng/s320/berlusconi_prodi_int.jpg)
La política italiana ens ha donat hores de glòria i gaudi aquesta setmana. Finezza, molta finezza, tota la que falta en la política espanyola i també, ara, a la política catalana. Un bel golpo combinat entre la incompetència de dos senadors, un troskista, l’altre titista, i la subtilesa dels senadors a vida, amb l’incombustible Andreotti, 88 anys, al capdavant. Indispensables els articles d'Enric Juliana d’aquesta setmana a La Vanguardia. En un feia una fina comparació entre els comportaments maximalistes dels senadors troskistes i titistes i els diputats Tardà i Puig. Reia sol a l’avió. La del costat devia pensar que no hi era tot. Ai, els de la lliga del fot-li fort a veure si reventa! Un govern Prodi-bis, que naixerà feble, a canvi de la retirada de la llei de parelles de fet. I el Vaticà en el fons del paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada