16 d’agost 2007

En defensa de Tintin al Congo

Una lectura d’aquest estiu és el llibre de viatges del capità Richard Burton en la seva etapa de cònsul a Guinea. Un bon llibre per conèixer les formes de vida dels habitants del golf de Guinea i de l’illa de Bioko ara fa cent vint anys. Burton té grans llibres de viatges per l’Àfrica negra que van tenir un notable èxit en el seu temps. Però ai si els llibres de Burton cauen en mans dels que volen prohibir Tintin al Congo per racista i no sé quantes coses més! Tintin és un home del seu temps. Com Hergé. I intentar posar els valors d’avui – compartits- en històries d’ahir és absurd i estúpid. Perquè algun dia de demà també miraran la nostra vida d’avui amb impugnacions i comentaris. Però no per això deixarem de viure a ple en el nostre temps i intentar-lo fer digne i millor. Tintin és una joia que ens ha fet somiar i viatjar amb la ment i pensar i riure. Només algú que va molt restret de cervell pot proposar censurar Tintin al Congo. Perquè la veritat és que no fa res més que descriure la realitat del seu temps. I potser també del present: perquè avui hom pot endinsar-se en l’Àfrica negra i entrevistar-se amb un president que et defensa la poligàmia i un candidat a president del país més gran del continent que té un judici pendent davant el Tribunal Penal Internacional per permetre que les seves tropes practiquessin el canibalisme en la Guerra dels Grans Llacs dels anys noranta. Visquin Tintin i la vida viscuda i no pas mal explicada, mori l’estupidesa!