14 de novembre 2008

Notes de Biarritz

Dilluns a la tarda salto de París a Biarritz on es reuneix, anualment, un nodrit grup de polítics sudamericans i europeus, bàsicament francesos. Fa tres anys que hi vaig. Aquest any també ha vingut Artur Mas que ha parlat de política d’immigració. Entre els sudamericans hi ha una gran irritació no fonamentada per la Directiva europea de retorn que regula uns màxims en política d’immigració a tota la UE. Tot i la seva irritació, agafo aire i els hi dic que en 9 dels 27 Estats membres la directiva millora els drets dels immigrats i que en els altres Estats ja es respectarà la llei vigent més garantista. El problema, un cop més, és ajudar educadament a sudamèrica a aixecar el cap econòmicament evitan les temptacions populistes que recorren mig subcontinent. I com fer que les remeses que els hi arribin s’inverteixin en estructurar un teixit productiu i no pas al pur consum de l’anar tirant. Mentre estem reunits em truca el president Pujol per fer-me una consulta ben concreta. La meitat dels expresidents d’Estat de la taula el coneixen i mantenen unes breus però animades converses amb ell a través del meu mòbil que es van passant. Entre ells l’expresident de Bolívia Carlos Mesa que té arrels catalanes i parents a Girona. Mesa està construint un nou partit socialdemòcrata a Bolívia per intentar guanyar en les urnes el populisme souflé de Evo Morales. Biarritz és d’una gran bellesa però fa constatar que França és París i la vida tranquila dels departaments. París i la resta. Biarritz té un component basc que es veu a simple vista.