Aquesta setmana hem modificat la llei electoral per simplificar la butlleta de votació del Senat i, aprofitant aquesta modificació d'una llei orgànica, també hem modificat la llei del Tribunal Constitucional en el següent sentit: el magistrat que sigui nomenat per substituir un magistrat que hagi excedit el temps del seu mandat, veurà reduït el seu mandat en la quantitat de temps que s'hagi excedit el magistrat "caducat". M'explico. Un cas pràctic: ara es renovaran els quatre magistrats a proposta del Senat. Fa tres anys que s'haurien d'haver renovat i, per tant, els nous magistrats tindran un mandat d'uns sis anys i no de nou. A mi no m'agrada aquesta fórmula. Preferiria el cessament automàtic del càrrec per exhauriment del temps de mandat o, en l'altre extrem, mandats vitalicis com en el Tribunal Suprem dels Estats Units. Com que amb la renovació dels magistrats "caducats" surt la presidenta del Tribunal Constitucional, Maria Emilia Casas, ja ha començat l'especulació sobre qui serà el nou president.
El magistrat Manuel Aragón va fer la feina de portar la sentència de l'Estatut fins a l'extrem de la quasi implusió del Tribunal. Va deixar en minoria el grup partidari d'una sentència menys lesiva -l'anomenat bloc progressista- i va fer tractes amb els magistrats més propers als sectors antiautonomistes. Diuen que el magistrat Aragón és el candidat preferit pel govern i el primer partit de l'oposició. Si Manuel Aragón és el candidat pactat entre els dos sectors i té el vistiplau dels dos partits de torn de la política espanyola... motiu de més per pensar que sota corda la sentència va ser impulsada pels dos partits per "corregir la desviació catalana". Més allunyament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada