A tot estirar, d’aquí a un any hi haurà
eleccions basques. Amb la lluita per derrotar ETA fora del debat polític, queda
diluït el presumpte objecte social del pacte PP-PSE per governar Euskadi i
marginar el PNB que va guanyar molt bé les eleccions de l’1 de març de 2009. El
PP ja ha comunicat al PNB que no pensa reeditar el pacte amb els socialistes.
Tots els escenaris queden oberts. I tots els pactes possibles. El partit
central de la política basca dels últims cent anys, el PNB, mira de reüll
Amaiur. Ha d’arribar a saber si el resultat de les generals – 7 diputats per
Amaiur a 5 pel PNB- és una efervescència del moment o una tendència de fons.
Allí s’escullen 25 diputats per cada província amb independència del nombre
d’habitants. Això fa preveure una nova victòria del PNB. I amb qui completarà
la majoria el PNB? Els nacionalistes bascos, sense manies, sempre han estat
partidaris de pactar amb el poder central i amb qui governa allí. En aquest
sentit, sectors del nacionalisme català tenen un emmirallament només parcial de
la política basca. Perquè no tenen en compte aquesta actitud tan pragmàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada