Una cosa és el pragmatisme d’arribar a acords
amb qui té un poder polític i econòmic que vols i una altra haver de recordar
aquella frase d’Oscar Wilde: del sublim al ridícul només hi ha un pas. Les
converses entre el Govern català i el govern espanyol són discretes i fluïdes
per resoldre temes pendents per Catalunya –des de finançament fins a obres. I
una altra cosa és la sobredosis de sessions fotogràfiques dels dirigents del PP
català pel vot dels pressupostos. Alguns han dit que aquesta votació li ha
donat centralitat en la política catalana. Certament era un oportunitat per
ells però quan l’actuació es converteix en sobreactuació l’efecte buscat queda
anul·lat. I que no veu el PSC, que ara ja té qui el dirigeix, que li van
passant els mesos i l’oportunitat d’estar en un espai central de la política
catalana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada