Calendaris- Començaments de febrer. Ara ja hauria d'estar en
funcionament la N-II desdoblada entre Caldes de Malavella i Sils. D'acord amb
el contracte de construcció: 15 mesos d'obres (prèviament iniciades i
abandonades dos cops) que havien d'acabar el gener. El ministeri de Foment
presumeix de no tenir desviacions pressupostàries. Però en té de compliment del
calendari. Al final de la legislatura, allò fet a Girona en carreteres de
l'Estat serà desempantanegar una herència deixada potes enlaire. I res més de
tangible.
El Molinet- Fa anys, ja cinc, de l'enfonsament del passeig
marítim de l'Estartit a l'alçada del Molinet, aquell privilegiat mirador just
al davant de les Illes Medes. El Govern de l'Estat té la responsabilitat de
refer-lo. De moment, no ho ha fet. S'ha emparat en que la Generalitat i
l'Ajuntament havien de fer les obres de reforçament de la muntanya. Amb gran
esforç pressupostari de les dues administracions, aquesta obra ja es fa. La
Direcion General de Costas ja no té pretext i hauria d'haver començat
les obres. Quanta feina vam tenir a fer-los-hi veure que la primera prioritat
era el Molinet per davant d'altres projectes que tenien en cartera. Ara, a
complir.
Casernes de la Guardia Civil- L'ajuntament de Portbou vol donar
un nou ús a la Caserna abandonada de la Guardia Civil. I ho aconseguirà per la
tossuderia de l'alcalde i perquè està absolutament abandonada. A la demarcació
de Girona hi ha més de quinze béns immobles i terrenys dels ministeris
d'Interior i Defensa que tindrien millor destí i servei que l'actual, que és
cap. Però prefereixen edificis en ruïnes que aprimar l'inventari de ruïnes.
Port de Palamós- Fa més de mig any vam ser convocats a
Palamós els parlamentaris dels partits amb representació parlamentari a les
Corts Generals. Les autoritats locals i el sector empresarial, molt
educadament, ens van demanar que "paréssim màquines" de la feina
parlamentaria de treballar perquè el Port de Palamós sigui port internacional (fàcil
si es va aconseguir frontera exterior a l'aeroport d'Alguaida). L'argument era
que el soroll no permetia al Govern del PP fer la seva feina. De moment els que
han fet la seva feina són els del Govern català que estan disposats a pagar el
cost de la petita infraestructura. Es veu a l’horitzó una nova temporada
turística i els "papers" que havia de moure en silenci els del govern
de l'Estat, encara no han donat resultat.
Competència en desavantatge- Els hotelers de la zona de Begur i
la Costa Brava centre m'han fet arribar la noticia que s'estan fent obres de
millora al Parador d'Aiguablava. Sempre he tingut un bon concepte del servei i
la qualitat d'aquest establiment hoteler. El què es pregunten els veïns de
negoci és si en aquests temps i amb diner públic es fa competència en
desavantatge a altres establiments hotelers de la zona, tots privats, és clar.
Un cop més es planteja si té sentit mantenir un hotel públic a la Costa Brava,
destí turístic per excel·lència. Els Paradors van ser una idea per arrancar el
turisme. Ara, quina funció fan?
La permeabilitat dels Pirineus- Pel sistema radial del tren AVE,
Girona i Figueres són llocs remots. El túnel internacional del Pertús està
infrautilitzat i l'empresa franco-espanyola que l'explota vol demanar noves
indemnitzacions (la broma ja va costar uns 150 milions d'euros en
indemnitzacions, una barbaritat). Amb un sistema més permeable i amb unes
línies que mirin cap a França i la resta d'Europa, Girona i Figueres no son
perifèriques sinó centrals en el corredor mediterrani. Afortunadament al final
l'oferta i la demanda manen i els serveis amb França creixeran. Per cert, mai
Vilafant havia estat tan famosa com ara, el seu nom és repetit dotzenes de
vegades cada dia en trens d'alta velocitat que agafen milers de persones.
El Corral de la Gala- L'Ajuntament de Cadaqués vol acabar la
rehabilitació del Corral de la Gala, antiga garita de repòs que Salvador Dalí
va preparar per la seva musa i administradora patrimonial. Recordo que fa anys
vam aconseguir una bona partida dels pressupostos per refer el Corral de la
Gala. Després es va deixar deteriorar (aquells anys de diners a cabassats). La
idea de l'ajuntament va en la millor direcció de potenciar molt més l'atractiu
dalinià. Fa unes setmanes una foto de Cadaqués era portada a l’International
New York Times. Parlar de Dalí sempre és una carta de presentació, la primera i
més important, per parlar de les comarques gironines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada