08 de març 2009

Euskadi no es quedarà quieta


Dilluns vaig volar directament des de Bilbao a Madrid després de la nit electoral de l'1 de març. A Madrid, en general, es veu amb passió nacionalista (espanyolista, és clar) el pacte PSE-PP per desallotjar el PNB del poder. Incredulitat les primeres hores a Euskadi. A l'aeroport dilluns al matí no es parlava de res més i a l'avió de bon matí coincideixo amb la ministra Cristina Garmendia, que no sap ben bé què dir. En primer lloc perquè no ha participat en res en l'estratègia socialista a Euskadi. En segon lloc, perquè és perfectament conscient que en govern de l'Estat es queda sense majoria parlamentària estable al Congrés del Diputats. I en tercer lloc, perquè la seva condició d'exmilitant o simpatitzant (mai ho sabrem del tot) de les joventuts del PNB li deu remoure mínimament la seva consciència de ministra independent. I unes ganes bastant indissimulades entre polítics del PSOE i el PP que encarnen el Delendas Cartago, desafiament frontal i ganes de reducció a la mínima expressió del nacionalisme cívic, democràtic i centrat. També pensen en nosaltres, és clar. Txiqui Benegas es mou per ser vicelehendakari socialista, 22 anys després del seu intent de ser president autonòmic (en aquesta mentalitat pensava i pensa) el 1987. Aquest socialisme que porta a la pràctica l'agenda d'Aznar: Galícia, Euskadi i Catalunya presidides pel PP o pel PSOE, encara que sigui al preu de bandejar el primer partit. L'eslògan de les últimes eleccions generals a Catalunya dels socialistes: "sS tu no hi vas ells tornen" s'ha fos com un terròs de sucre en un cafè, ells i els altres van de bracet per mirar que el nacionalisme no torni. I tants altres pactes que veurem en els propers mesos entre ells i els altres! Després de la nit electoral a Bilbao, després de parlar amb dirigents del PNB...Euskadi no es quedarà quieta, serà un escenari inestable que es farà sentir en el conjunt de la política espanyola.

Cap comentari: