05 de setembre 2009

La sentència que va per llarg

Qui sap si la sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya surt el setembre...o potser més tard. Hi ha més de 800 pàgines escrites d’esborrany de sentència però a alguns magistrats que se’ls suposava una sintonia de fons sobre la sentència, ara mostren discrepàncies que han de resoldre. Certament en un Estat on tot rutlla, els magistrats del TC no poden ser etiquetats a la premsa amb les sigles de dos partits. Certament el Tribunal està llastrat per més de tres anys de disputes a vegades més polítiques que jurídiques...però tinc una opinió singular sobre el retard. No aniria malament que el TC es retardés tant en la sentència si el govern català i l’espanyol haguessin aprofitat el temps per desplegar l’Estatut. Cosa que ha passat molt poc. Per exemple, només, no s’ha fet en el traspàs de trens regionals (com pot ser que un conseller gironí de política territorial se n’hagi oblidat?) i està totalment adormida la constitució dels Consells Judicials autonòmics i els reforçament de competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, assumpte poc vistós però molt important per l’autogovern. En aquesta setmana que entrem la vicepresidenta econòmica del govern, Elena Salgado, compareixerà en el Congrés dels Diputats i anunciarà una xifres sobre finançament que no casaran, ni de lluny, amb les anunciades pel Govern català després d’una venta tan estrafeta de l’acord.