22 de novembre 2009

Una de pirates

Alliberat el pesquer Alakrana després de 47 dies de segrest. Si durant aquest llarg mes i mig ha imperat el silenci i el suport al Govern, ara ha arribat l'hora del debat parlamentari i de l'assumpció de responsabilitats. Nervis a flor de pell en aquesta setmana de Ple al Congrés dels Diputats. La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, ha demanat comparèixer davant el Parlament per informar sobre l'actuació del Govern. Serà el moment d'un debat dur i, després, eventualment, de votar algun tipus de resolució. Aquest és el punt de vista que he traslladat com a portaveu a la Comissió de Defensa però el Partit Popular ha volgut ajustar comptes aquesta mateixa setmana, com si un regust de revenja i un record del cas Prestige els aboqués a una reacció a destemps. La importància dels temps en política! I de la forma! Aquest assumpte ens ocuparà les properes setmanes i de ben segur que se'n podran subratllar punts febles. En primer lloc, mai el Govern havia estat tant condescendent tàcitament en la pregunta clau de qui ha pagat el rescat, en segon lloc hi ha una informació sobre un pagament a la família dels dos pirates empresonats a Madrid (una compensació!), en tercer lloc hi ha l'atac de l'exèrcit sense cap èxit ni la captura de cap pirata. Si un carterista actua en un carrer i hi ha un policia a prop, aquest policia té dret a cridar l'"alto" i, sinó, l'obligació de prendre decisions més contundents. Com pot ser que aquest Govern continuï amb la idea que no es pot disparar contra uns criminals en un acte de persecució? Hi ha una imatge que s'anirà repetint en els propers dies: la imatge de la ministra de Defensa, Carme Chacón, afirmant que sabia perfectament on eren els tres mariners "a terra ferma" i que sabia perfectament que estaven bé de salut. Ara sabem que mai hi ha hagut tres mariners a terra ferma. La ministra ha mentit perquè li han mentit a ella, i qui li ha mentit no és qualsevol: els serveis secrets espanyols. Quin nyap!

Cap comentari: