Cada cop és més clar que la direcció del Partit Socialista ha quedat massa debilitada per forçar el relleu de Jordi Hereu com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. En Xavier Trias fa mesos que em diu que veu Hereu de candidat en les eleccions del 22 de maig. On sí que hi haurà de relleu de cap de llista és a Girona. Anna Pagans se’n va de sobte. Gràcies per tota la feina feta. Un relleu que es precipita després d’unes eleccions catalanes amb una diferència de 40% dels vots per CiU enfront d’un 14% de vots pel PSC, després que la representació quedés reduïda de quatre a tres diputats. CiU i ERC han fet a temps els seus relleus generacionals i d’equips en les candidatures municipals. ICV pot mantenir un dels seus millors actius polítics, Joan Olóriz. El PSC de Girona, en canvi, es planteja un dilema apassionant per ser observat a distància: intentar prolongar el nadalisme cap als quaranta anys, versionar un nadalisme 3.0 (més del mateix) o presentar una oferta electoral renovada. Cap col·lectivitat democràtica suporta democràticament quatre decennis del mateix. Un dissabte del mes de juliol, conversant tranquil·lament amb l’Artur Mas a Lloret de Mar, li vaig dir que no entenia ben bé perquè un home amb més de tres decennis de política activa i amb una càtedra a la universitat que l’espera es disposava a afrontar unes eleccions penoses. Mas em va contestar que ho feia per intentar ser, apuradament, president d’un reduït grup socialista a l’oposició. Així ha estat. El vici de la política? Un jove dirigent socialista gironí em deia aquesta setmana: “El dia que el nadalisme fineixi, no creixerà l’herba per enlloc durant un llarg temps”. Un interessant dilema el que es planteja el socialisme gironí. Això de la política m’agrada però cada dia veig que tant important com saber-ne entrar és saber-ne sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada