El gran tema de la setmana és l’anunci del president del Govern que l’edat de jubilació s’allargarà fins al 67 anys. Ho ha anunciat durant un Consell Europeu per empatitzar amb els dirigents poderosos europeus i ho ha fet 24 hores després de la última reunió del Pacte de Toledo. Podem dir que aquest sistema de consens entre partits i actors socials per treure les pensions del debat partidista està a punt de morir. No sóc gens procliu a la demagògia, no entenc com els francesos es poden llançar al carrer per allargar l’edat de jubilació dels 60 als 62 anys...però hi ha formules per mantenir l’edat de jubilació als 65 anys allargant els anys de còmput de la pensió -dels últims 15 als últims 20- i allargant els anys de cotització per percebre el 100% de la pensió – dels 35 actuals als 37. Però tot això no ha estat suficient per a uns dirigents europeus disposats a fer patir Zapatero i el seu descrèdit fins al calvari de les properes eleccions de maig. Per cert, el nou ministre de Treball, Valeriano Gómez, és un home desbordat pels aconteixements. Els seus plans i el motiu pel qual va arribar al Consell de Ministres, és just el contrari del que està entomant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada