Els Mandarins intervinguts

Entrin a You Tube i busquin el vídeo del vicepresident econòmic de Alfonso Suárez quan es van fer els Pactes de la Moncloa. En la era incipient de la televisió, amb un pla fixe, el professor Enrique Fuentes Quintana explica a la població la gravetat econòmica del moment i la necessitat d’afrontar sacrificis  pactats entre partits polítics, sindicats i patronals per sortir de la crisi del petroli que també va tocar a Espanya. Mirin el vídeo vintage de Fuentes Quintana i pensin en el que ha succeït les últimes hores. Estem intervinguts, diu Jordi Pujol de forma contundent. I hi afegeix: “i per sort durant un temps tindrem algú que ens dirà que hem de fer una política econòmica sense bromes per sortir del sotrac”. Fuentes Quintana va vendre sang suor i llàgrimes per sortir de la crisi. El president del govern ha sortit amb una compareixença entre gallega i de la societat líquida: “gràcies a nosaltres no hem estat intervinguts i aquí no ha passat res”. I ha agafat un avió per anar a Polònia a veure un partit de futbol de l’Eurocopa. Només li faltava començar les seves paraules amb un “Queridos lectores del Marca, Registradores de la Propiedad y aficionados al ciclismo..., todos nosotros, que no nos ha pasado nada...”. Però sí que han passat coses. I en passaran.

Conversa de cap de setmana amb Angel Mas, home de primer nivell que viu i treballa en el cor de la City de Londres. Els bancs i caixes a l’Estat espanyol tenen un crèdit hipotecari concedit de més de 650 mil milions d’euros. Molt d’euro i molt de risc posat en la totxana. El grau de mora del crèdit hipotecari – els que no paguen-, ja ha arribat a un 13%. De cap de les maneres n’hi havia prou amb un préstec- amb els corresponents interessos- de 40.000 milions d’euros com va filtrar el govern el divendres. Els que en saben i m’aconsellen em diuen que amb 100 mil milions el govern pot quedar curt. Irlanda, amb molts menys habitants, ja va necessitar 80 mil milions per rescatar el seu sector financer. L’executòria ha estat ràpida i ineluctable. Però amb alguns errors de comunicació impropis d’un govern fresc. Divendres la vicepresidenta del Govern tirava pilotes fora i deia que no hi hauria petició d’ajuda – i mil eufemismes més- fins que es conegués el informe del FMI que no estaria enllestit fins dilluns. Al cap de dues hores el ministre d’Afers Exteriors, García-Margallo, declarava que el informe del FMI ja estava acabat i entregat. Errors impropis d’un govern d’alts funcionaris. Potser aquest és un dels factors que expliquen el poc nervi polític del govern: un executiu de Mandarins, alts funcionaris a l’espera d’instruccions. I ja se sap que una manera de governar de Rajoy és deixar passar el temps. Les instruccions ara arribaran del BCE i l’FMI. Espanya era massa gran per ser intervinguda en el seu conjunt, segurament hauria estat un cop molt dur per la zona euro a una setmana de les incertes eleccions de Grècia – diumenge s’hauria de viure el futur de Grècia en els seus carrers i en els seus col·legis electorals. Ha estat intervingut el seu sistema financer mentre que en la resta – reforma laboral, reducció del dèficit, sostenibilitat de l’Estat del Benestar...- ja fa temps que el govern socialista i ara el del PP actuen al dictat europeu.

Mirat amb els ulls d’avui, algunes decisions del passat són veritables ximpleries: el Pla Zapatero (5 mil milions d’euros) per fer les millors voreres d’Europa i evitar uns mesos més l’empitjorament de l’estadística d’atur entre els treballadors de la construcció o la resistència pròpia d’un Mandarí corporatiu – Cristóbal Montoro- a rebaixar el sou dels funcionaris pel 2012.

Aquesta setmana la vida política a Madrid serà molt intensa. El president del govern ja hauria d’haver demanat la compareixença al parlament però no ho ha fet. Està a Polònia veient un partit de futbol. Rodrigo Rato no se’n sortirà només fent de conferenciant i d’indignat amb barbeta, les seves responsabilitats seran exigides. El governador del Banc d’Espanya sortint se’n va sense parlar perquè si parlés escandalitzaria molt. És molt més liberal que alguns del PP. Convé recordar que MAFO esmorzava a la cafeteria Los Pinchitos (calle Madrazo núm  7), entre el Banc d’Espanya i el Congrés i que en aquell bar de tapes i tovallons i escuradents per terra ha parlat molt més que en el Congrés. Jo també esmorzo a Los Pinchitos i fa anys que ens coneixen amb MAFO, l’home que fa temps que n’estava fart de no poder fer el que volia “per conveniències del moment” (eleccions, nou govern...).


Bankia és la primera accionista d’Iberia, d’amplis barris buits que van de Guadalajara a Toledo....el rescat de Bankia és el rescat de les empreses privatitzades però encara molt vinculades amb el poder públic. I el rescat dels negocis del Gran Madrid ara amb el cap cot. Ara els Mandarins de l’Estat estan intervinguts. I el que mana no en sap o no li agrada donar instruccions amb geni als seus alts funcionaris. Per això Europa i l’FMI ho farà per ell, fumador de puros que veu passar el temps amb el Marca a la mà. Aviat arribaran les caloroses tardes de juliol amb el Tour de França. Algú farà la feina, I hope.