Pregunto a un destacat
dirigent del Partit Popular per què la senyora Maria Dolores de Cospedal (que
sembla un personatge secundari d'una obra de teatre d'Arturo Fernández) és tan mal educada i
agressiva en els temes de política catalana o dels polítics catalans
nacionalistes. Aquesta setmana ha insultat greument al president Mas. Em dóna
aquest argument: "Habitualment qui fa el paper de policia dolent en un
govern és el vicepresident que s'hi deixa la pell a favor del president i del
partit. Però com que la senyora Soraya Sáez de Santamaría manté les seves ambicions de ser successora i candidata a
presidenta, cuida al mil·límetre la seva imatge i no entra en brega per no
cremar-se. Aleshores a la Cospedal li queda aquest paper per recollir la
simpatia de la militància i la base electoral més de pedra picada. Ella no està
al govern ni hi té peons. És la seva manera de posicionar-se per la successió
al final d'un segon mandat del president Rajoy". Ho escolto, pot ser. Però
en política, set anys són una eternitat. La senyora Cospedal es fa insuportable
per la seva argumentació simplista i de titular fàcil. No entén que el dia de
l'arribada de l'alta velocitat també es pot i s'han de recordar els dèficits i
incompliments. Al Madrid gelat s'ha obert la veda al "tir a la cosa
catalana". I anirà a molt més en els propers mesos. Una colossal falla només
comparable a la recollida d'un milió de signatures contra l'Estatut. A un PP sense majoria absoluta (molt probable) li quedarà
l’opció d'UPyD. Un panorama galdós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada