El més complert Dalí. La reputació de París com a capital d’exposicions d'art de gran èxit - on fornades de visitants es mantenen ferms fent cua tota la nit sota la pluja per entrar - es confirmarà un cop més en aquests mesos en els que el Centre Pompidou mostra la retrospectiva de Salvador Dalí més important des de fa 30 anys. És la major mostra de les seves obres des de la retrospectiva de 1979 a París, en el mateix Centre, i que segueix sent l’exposició més vista en la història del Pompidou - amb gairebé 900.000 visitants, un ritme de 8.000 al dia. Aquella mostra de 1979 va ser presidida pel propi Dalí que, amb la immodèstia típica, va exigir dels comissaris de l’exhibició: "Ha de ser alguna cosa enorme, colossal, una mena d'apoteosi de vida que fa que tothom entengui que sóc inimitable".
Des de l'inici de la crisi financera, la capital francesa ha mostrat en repetides ocasions que el pessimisme econòmic internacional no ha disminuït la demanda del públic per a exposicions d'art importants. El 2010, la retrospectiva més gran del món sobre Monet, al Grand Palais, va atraure 920.000 visitants i va haver d'obrir tota la nit per donar cabuda a les multituds. Una altra gran exposició del Grand Palais, Picasso i els Mestres, va ser un ple total el 2008. L'exposició de grans ventall sobre Dalí és assenyalada arreu com un dels majors esdeveniments d'art de París de l'hivern.
La mostra de París, que s'estendrà fins al març, abans de traslladar-se a Madrid, compta amb prop de 200 obres, entre olis, escultures, pel·lícules i instal·lacions, dissenyades per mostrar el funcionament intern del món de l'artista. És una gran oportunitat per veure les obres que ja es poden veure a Figueres o Madrid però també les dels Estats Units, els museus centreeuropeus i les col·leccions particulars. Desprès de fer només mitja hora de cua, hi vaig dedicar dues hores i mitja que em van passar volant. Vaig mirra el rellotge i m’esperaven per sopar. A París no es pot fer esperar cap invitació a sopar. Em vaig quedar amb bocins de l’exposició per gaudir. I moltes hores de films. Tota aquella gent que admirava els quadres, els detalls, els lliberts de les exposicions, les pedres del Cap de Creus... Tota aquella gent que admirava a través de l’obra de Dalí el món proper, casolà, íntim de l’Empordà, de casa. No deixin passar l’oportunitat de veure aquesta magnífica exposició que segurament tornarà a batre el rècord de ser la més visitada en tota la història dels museus de París, que vol dir de l’Europa de cultura sòlida i densa. Veure l’exposició de Salvador Dalí al Centre Pompidou amb aquella vista plàcida sobre París és com estar reconfortat al ventre de la mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada