I, per fi, va arribar el tren ràpid

Alta Velocitat- Hem recordat tants cops els injustificables anys de retard en l'arribada de l'Alta Velocitat a Girona i la connexió amb la resta d'Europa que potser avui convé subratllar l'atac de sentit comú i optimització que ha embargat al Ministeri de Foment a l'hora de rebaixar preus del trajecte Figueres-Girona-Barcelona i compartir els mateixos trens pels serveis AVE i Avant. Sobre els horaris, un error que hi hagi un sol tren semidirecte que en 3 hores i 35 minuts faci el trajecte Girona-Madrid. La resta fan parades que allarguen el trajecte fins a quatre hores. Convindria un parell de semidirectes més.

Renfe regional- També és l'hora de dir que l'entrada en funcionament, per fi, del TAV farà que la línia de Renfe regional deixi de ser bastant utilitzada des de Figueres i Girona. Serà una línia de servei per les parades intermitges. Creixerà el dèficit de la línia i, ara més que mai, s’hauran de fer esforços per mantenir-la amb millors serveis i temps més curts de trajecte.

El baixador a l'aeroport- Un tren d'alta velocitat no pot parar cada dos per tres a vàries poblacions. Hi estem d'acord. Però amb la posada en funcionament es veu més clar que mai el que alguns venim dient: s'ha de construir una estació-baixador a l'aeroport Girona-Costa Brava. Seria, serà, l’únic aeroport català connectat amb alta velocitat. A 25 minuts de Barcelona. Utilitzant la mateixa via i uns trens llançadora, es pot convertir en l'aeroport Barcelona2, beneficiant també a les comarques gironines. El Govern català està redactant el projecte i haurem de fer entrar en raó el govern central. En cas contrari, el Govern català haurà de construir aquesta estació-baixador. Pot revolucionar les possibilitats de l'aeroport de Vilobí d'Onyar.

Massa gran- El dia que es van inaugurar els túnels de la variant de Castellfollit -que passen per Sant Joan les Fonts, com em recorda sempre l'alcalde Joan Espona- una olotina ben intencionada va exclamar: "és molt ample aquesta autovia, n'han fet un gra massa". Avui, cap usuari de la A-26 renunciaria a la conducció confortable d'una autovia de bon traçat. El dia de la inauguració de l’estació del TAV a Girona també vaig sentir: "és molt gran aquesta estació, n'han fet un gra massa". Deixem que prengui vida i s'ompli de bullici. Aprofitem una inversió que en el panorama pressupostari actual, ara no es faria. Traiem suc de tot el que tenim.

Uns ho fan, altres ho inauguren- En la posada en funcionament del TAV Barcelona-Girona-Figueres hi va ser invitat l'exministre Jose Blanco i l'exsecretari d'Estat Víctor Morlan, ara tots dos diputats socialistes de l’oposició. Els vaig anar a saludar: a tothom qui ho volia escoltar anaven repetint que dels 3.700 milions de l'obra 3.500 havien estat licitats en època del govern socialista. Pot molt ben ser: uns ho fan i uns altres ho inauguren. Aquesta és, a vegades, la resultant dels calendaris de l'obra publica i l’alternança en el poder. Cal dir que Blanco i Morlan es van abocar amb l'alta velocitat -els pesaven les multes per incompliment de contracte del tram de TPFerro, la broma va costar a les arques públiques més de 200 milions d'euros- però també s'ha de dir que fins i tot quan van voler, al final del seu mandat, es van despistar i no van licitar ni un punyeter quilòmetre de desdoblament de la N-II.

L'alegria de la ministra- Algú em va fer notar que la ministra de foment estava eufòrica amb la inauguració de l'alta velocitat Barcelona-Figueres. Jo també ho vaig notar en diferents trucades telefòniques. Per què? "Fixa't -vaig dir al meu interlocutor- que segurament aquesta serà l’única línia d'alta velocitat que podrà inaugurar en els quatre anys de mandat. Galicia va per llarg i la connexió Valencia-Barcelona pel 2015 és un optimista brindis al sol" Temps de sequera, hem tallat just, per uns quants anys. Amb els recursos que queden, es manté vigent la reivindicació d'una obra indispensable: desdoblament complert de la N-II. Tot i que no ho volen fer, no podem retrocedir ni un mil·límetre.