Mitja legislatura- Avui fa dos anys de les últimes eleccions
municipals o, per dir-ho d’una altra manera, estem a l’equador de la
legislatures de les administracions locals, ajuntaments, consells comarcals,
diputacions. En aquesta legislatura les prioritats dels ens locals han hagut de
canviar, condicionats per una forta reducció de la capacitat d’inversió i
centrats en polítiques socials per l’increment del llindar de la pobresa. Crec
que es pot dir amb certesa que de tots els nivells institucionals, els
ajuntaments són els que menys s’han vist afectats pel desprestigi -merescut a
vegades, boc expiatori d’altres vegades- que viu avui la política. Aquesta dada
ens ha de fer reflexionar. Com ens ha de fer pensar que la crisi ha abocat a la
racionalització de les administracions. En alguns casos tocant l’ós de serveis
essencials però en d’altres posant de manifest
que algunes partides i algunes inversions eren perfectament
prescindibles. Amb menys s’ha fet més, proporcionalment. Com les terres que es
deixen reposar perquè després siguin més fèrtils, les terres en guaret, avui
les administracions han abandonat algunes de les seves activitats. Quan tornin
els temps de la bonança econòmica haurem de saber destriar el gra de la palla i
no tornar a aquelles activitats de les quals s’ha prescindit sàviament. I que
cadascú pensi en algunes alegries que deu conèixer i que en lògica
d’administració de les finances familiars mai s’haurien fet. Hem de treure
lliçons de tot plegat.
On és la simplificació administrativa?- Estem a la meitat
de la legislatura i quasi tot continua igual en la tant anunciada simplificació
administrativa en l’àmbit local. S’ha fet a Itàlia i a Portugal però aquí tot
són bones paraules i poc més. És cert que alguns ajuntaments han fet centrals
de compres, és cert que les mancomunitats de serveis fa anys que funcionen i és
cert que els Consells Comarcals en zones no metropolitanes ja fan funcions de
molts ajuntaments petits. Però no s’ha fet res per redistribuir les
competències de forma decidida. I s’ha fomentat molt poc la fusió voluntària de
municipis. Ara s’està vivint un cas al Pirineu de Lleida, i res més. De la
mateixa manera que dic que els ajuntaments són els que aguanten millor el
prestigi en aquests temps de crisi de la política també dic que hi ha molta
feina per fer en la simplificació administrativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada