29 de maig 2013

Els ex parlen

Aquesta setmana han parlat dos expresidents del Govern espanyol, José María Aznar i José-Luís Rodríguez-Zapatero. El primer ha estat molt hàbil per fer córrer una cortina de fum sobre els seus problemes. Un dia surt a la portada d’un diari de Madrid que la trama Gürtel va pagar part del casament de la seva filla i dos dies després concedeix una entrevista on es justifica i parla de política amb una ombra de retorn. El dia després tothom parlava en el Madrid polític de les paraules gruixudes d’Aznar, ningú se’n recordava de greus acusacions que demostraven la seva estreta relació amb la trama Gürtel i que l’haurien pogut perseguir durant setmanes. Un bon estirabot dit a temps tapa notícies més rellevants en aquests temps de la realitat de plasma i el fast news. Per cert, des de les antípodes ideològiques i amb angúnia per les seves opinions sobre Catalunya, s’ha de dir que Aznar té bastant més de geni polític que aquest president Rajoy que ens governa amb escepticisme i ganes de fumar puros i veure passar el temps. També ha parlat Zapatero, amb menys maquiavel·lisme, és així de naïf, per dir que els seus dos principals errors van ser reconèixer tard la crisi (dos anys fent veure que plovia!) i el Pla E. I s’ha quedat tant descansat. Només aquestes dues confessions de part ja enfosqueixen molt el seu mandat en un balanç de conjunt. El Pla E va ser un caprici infantil, o com un socialista portava les lectures d’oïdes de Keynes als ajuntaments o com s’havia de fer per maquillar durant un any les xifres de l’atur en el camp de la construcció. Una temeritat. Aquells 50 mil milions d’euros malgastats haurien pogut ser crucials, l’any 2008 i 2009, per fer una política econòmica de reconducció dràstica de l’economia especulativa cap a una economia productiva, de profit. Els mals moments no reconduïts a temps es paguen cars durant anys.