01 de juliol 2013

França s’aprima

La República Francesa està descobrint, a passes de gegant, que és molt més del sud d’Europa del que es pensava. Amb un fort aparell públic (el gaullisme va fer una dreta social pública forta) en estat d’aprimament, el Tribunal de Comptes ha tret a la llum un informe aquesta setmana en la que diu que la reducció del dèficit passa per la supressió de 10.000 llocs de funcionaris o l’increment de dues hores de treball dels existents més la no reposició de places. França tampoc podrà complir l’objectiu de reducció del dèficit dintre de l’ortodox 3% que demana la legislació europea. Acabarà l’any amb un 3’7% de dèficit segons el Tribunal de Comptes. França, gran país, haurà de donar una resposta per flexibilitzar la política d’austeritat dictada per Alemanya. D’aquí a uns anys es veurà tot aquest període de rigor de matriu germànica com una gran tortura dintre la gàbia d’or de l’Eurozona sense uns fruits positius. Alemanya ha fet canviar constitucions en una setmana, però la realitat és més tossuda. Tornem a una recuperació de competències dels Estats a l’espera d’un lideratge europeu autèntic i magnànim (Europa unida de veritat i no pas Europa com a mercat de negocis amb guanyadors i perdedors).

Croàcia arriba- Avui, 1 de juliol Croàcia ha esdevingut l’Estat 28 de la Unió Europea. Hi arriba amb poca passió perquè veu que Europa està mancada de lideratge i de projecte. Hi arriba abans de complir els 20 anys del final de la guerra amb Sèrbia. Una gran notícia per passar pàgina de les guerres dels Balcans del anys 90 del segle passat. Croàcia s’haurà d’acostumar a alguns hàbits nous i podrà fer menys comerç amb l’Estat fallit de Bòsnia i Hercegovina i amb Sèrbia. Malgrat l’ambient pessimista del moment, una bona notícia per tots, també per la pròpia Croàcia.

Kosovo, soci d’Europa- Aquesta setmana el Consell Europeu ha aprovat la candidatura de Sèrbia per accedir a la UE i les negociacions, llargues, començaran el gener de l’any que ve. Però la UE també ha firmat un acord d’associació amb Kosovo. Aquesta firma suposa el definitiu reconeixement de Kosovo per part de la UE. El Regne d’Espanya s’ha hagut de menjar la seva retòrica contrària al reconeixement de Kosovo i ha votat abstenció. En les relacions internacionals regeix la norma: qui calla hi està a favor.