Un curs que despunta, el factor humà que perviu

Ambient distret. He tornat a Madrid per un dia, després de 22 dies de no moure’m de les comarques gironines. Quasi res respira sota el sol i les oficines buides que recorden aquesta absurditat de les vacances seguides de tot un mes. Quasi res respira però un magistrat del Tribunal Constitucional explica a tothom que el vol escoltar a les terrasses del barri de Salamanca que la declaració del Parlament, recordant que Catalunya és subjecte de dret i sobirania, serà declarada nul·la, triturada, per un ple del Tribunal a partir de l’octubre. Han apurat els cinc mesos per no inflamar l’ambient abans de l’11 de setembre però, igualment, Madrid envia senyals d’un desconcert i una manera de fer clàssica per replicar la demanda majoritària de voler votar després de 35 anys d’un sistema territorial oxidat. D’aquí a un any estarem a cap de carrer, sabrem la rèplica i haurem d’haver pensat la dúplica.

Les millors dades possibles. L’increment de l’exportació, el quasi equilibri en la balança fiscal, l’èxit de la temporada turística són les millors notícies possibles per apuntar a una lenta recuperació econòmica que els més realistes diuen que pot estar en solfa l’any 2017. L’economia catalana ha espavilat ràpidament incrementat l’exportació i, ben mirat, el turisme també és ingressos d’economies terceres amb ciutadans que es desplacen fins aquí. Siguem molt conscients que aquest optimisme ha estat una alenada d’oxigen que la propera tardor ens pot refredar, però l’estiu ha estat magnífic des d’un punt de vista de la recuperació econòmica.

Un home informat. He intercanviat algunes idees amb un madrileny informat que fa quaranta anys que passa les vacances a la Costa Brava. Aquí va amb pantaló curt i passa desapercebut, allí és un home de pes i influència. M’ha dit que s’havia llegit les 17 pàgines de l’acord d’investidura i governabilitat entre CiU i ERC, que els  acords es compleixen un a un, que està molt preocupat i que els seus semblants de Madrid no s’han llegit la lletra de l’acord. És el primer insider de Madrid, en nou mesos, que sap diagnosticar el que passa a Catalunya.   

El factor humà. Podria escriure favorablement sobre Joaquim Nadal i la decisió que ha pres de defensar el seu ideari socialista –que no és el meu- per reivindicar un partit que havia estat ric en potència intel·lectual i allunyat de les disciplines de tropa amorfa. Però no ho faré perquè les meves paraules encara podrien ser incorporades a l’expedien de la causa general que sembla que –miops- alguns li han obert. Podria parlar favorablement de l’instint polític de Joaquim Nadal que ha entès que el seu partit, nascut en la lluita per la democràcia i la llibertat, ha de sintonitzar amb un principi democràtic i transversal com és el dret a decidir –i que tothom voti el que pensa-  que tindrà una rèplica política que brollarà dels instints d’esclafament de la nostra identitat nacional dels fills i cosins nostàlgics del passat. Una rèplica potent que veurem a glopades amargues a partir de la tardor que s’acosta. No veure-ho és no analitzar bé el moment polític. Però no ho faré perquè el que és un compromís cívic i transversal alguns curts de mires ho han llegit com una aliança d’un polític que ja ho ha fet quasi tot –quasi, waiting next autumn-  en clau de deslleialtat partidària en temps de mutació del sistema de partits. No ho faré per no ser prova de càrrega. Però en l’observació curiosa de les coses dels poders dels aparells dels partits i el fred de peus que provoquen les iniciatives amb criteri propi, hi ha hagut quelcom que m’ha cridat l’atenció. Fa un temps la tocada de crostó s’hauria bastit d’una primera reacció amb argumentació ideològica o, si s’hagués aplicat la intel·ligència, d’un silenci espès i lànguid. Però no, la transparència de la simplicitat ens ha fet veure que tot es devia a una foto. I així s’ha verbalitzat. Qui ho ha verbalitzat? L’ariet primer i principal és un primer secretari que no hauria guanyat el congrés contra els joves renovadors si no hagués tingut el suport decisiu del qui avui acusa. L’ofesa principal de l’escena política municipal gironina va ser promoguda a la condició de candidata amb el suport decisiu del qui avui li retreu que no va “sortir a la foto”. El factor humà, que els marxistes mai van prendre en consideració -tan obcecats en l’economia-  ajuda a explicar moltes decisions de la petita i gran història. Per això jo sóc de pensament austríac, perquè el factor humà és important.

Torroella de Montgrí. Recta final del Festival de Música de Torroella de Montgrí. Les persones, en una gran majoria, som animals de costums i hem passat el nostre petit procés d’adaptació per deixar l’Església de Sant Genís i acollir amb totes les seves comoditats l’auditori de l’Espai Ter, que té una acústica suprema, excel·lent. Ja hem fet el pas, ja veiem que les comarques gironines tenen un segon auditori de música d’alta qualitat. Josep Lloret, president del Festival, i tot l’equip ja estan preparant una programació per la propera primavera. L’alta ocupació dels festivals de música de la Costa Brava diuen molt a favor del que prioritzem quan gastem més i els diners d’un viatge en avió els destinem al lleure i la cultura prop de casa. Aquesta ha estat l’opció de molts que han pogut fer vacances però aquest any més properes. Els festivals d’estiu baixen el teló, només un té l’equipament per perviure tot l’any, el Festival de Torroella.