5 de gener. D'aquí a un parell d'hores, anirem a veure els Reis d'Orient amb les nenes. Passen coses arreu, petites i grans. Una de les rellevants de les últimes hores és l'infart cerebral agut del primer ministre israelià Ariel Sharon. Podeu seguir l'evolució de la notícia pas a pas en els dos grans diaris d'Israel, en les pàgines web http://www.haaretz.com/ i http://jpost.com/ A la foto em podeu veure al seient del primer ministre de la sala del consell de ministres del govern israelià. Primavera de 2005. La pregunta és saber com es descabdellaran les eleccions generals de març a Israel sense Sharon en l'escena política. Qui ocuparà aquest seient? Kadima, el partit fundat per Sharon, era com una obra d'autor. Les enquestes li donaven fins a 42 diputats, un excel.lent resultat, fins ahir. Ehud Olmert avui és el primer ministre en funcions i un dels tres succesors possibles. Israel-Palestina és com la gran clivella entre dos mons, la gran falla entre dos mons. I els mitjans de comunicació del nostre país s'haurien d'aproximar al conflicte amb una mica més de ponderació, amb molt menys de maniqueisme.
I passen tantes altres coses. Avui alguns mitjans escrits reprodueixen les imatges de la gravació en un video de seguretat de la mort d'una indigent després de ser maltractada i cremana per tres joves en l'interior d'un caixer de seguretat a Barcelona. Tres nois d'entre Muntaner i Balmes, per sobre de General Mitre. Això també passava abans però no ho veiem filmat? Potser sí que fa pocs segles hi havia més violència que ara. Potser sí però unes formes de violència diferents.
Poc de la negociació de l'Estatut. Només que veig que Miquel Iceta i el ministre Montilla continuen a la part del PSOE en la taula de negociació. Literalment i físicament en els seients de la part que pretén rebaixar allò aprovat amb el vot del grup socialista al parlament català. Aquests dies a les cartelleres dels cinemes hi ha la película Los dos lados de la cama, el títol escaient al paper dels socialistes catalans. Paper que se'l podrien ben estalviar i que si el fan és perquè els hi deu venir de gust. Recordeu qui erem els més íntimament satisfets el passat 30 de setembre, el dia de l'aprovació del projecte d'Estatut al Parlament de Catalunya. Que els Reis d'Orient us portin els regals que us convinguin i eviteu estar "sobreregalats" que es veu que és un dels mals que patim. Renoi quina societat més panxacontenta! Per alguns, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada