![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZCVhU5BZJYEqXFvV_RfP5KkrHKfg1T00bJqCEqtPy3JxJmKL6DPJGG2B2qreUP7w7ZVhlrggSYk_5avMlQknG17pVYu6ujDOyjlTEk1ll_B6VPg9a49FpsZL6qNWkNRTRMrBtTg/s320/29439312_58cdceb129.jpg)
De les Creus de Sant Jordi d’enguany, vull destacar la de Rosa Serra, escultora d’Olot que ha educat la sensibilitat de tantes persones amb els seus volums blancs i granítics. De dones esveltes però immenses en la seva maternitat o en la seva sexualitat, suggerent. I atletes i coloms i Déus mítics i...blancs i verds i ocres...i pedra i bronze...i un tacte agradable que invita a resseguir els volums d’una harmonia molt d’ara. L’harmonia dels cossos femenins de Rosa Serra és la proporció àurea de la vida actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada