25 de gener 2009

En la mort de Joan Fausto Martí

M'he assabentat de la mort sobtada del president de la FOEG a milers de quilòmetres de les comarques gironines. M'ha colpit perqué feia anys que ens tractàvem assíduament i que ens professàvem una afecte mutu. En Joan Fausto Martí era un home fet a si mateix, com tants d'altres homes d'empresa d'una determinada generació de les comarques gironines. Persistent i insistent. Atent al que passava arreu i disposat a facilitar l'acord. Només explicaré un cas. A començaments d'agost de 2005 en Joan Fausto Martí em va trucar perquè tenia una idea entre cella i cella: propiciar una trobada secreta entre Pasqual Maragall i Artur Mas per desencallar la negociació del text de l'Estatut en el Parlament de Catalunya. En aquells moments això semblava impossible i les posicions estaven molt enrocades. En Joan Fausto tractava des de feia anys amb el president Maragall, amb casa a Rupià, ben a prop de casa seva, a Torroella de Montgrí. I coneixia bé la gent de CiU. Vaig passar l'encàrrec a l'Artur Mas. La segona quinzena d'aquell agost es van produir les primeres trobades secretes entre Mas i Maragall que van desembocar en la negociació del setembre i l'aprovació del projecte de nou Estatut el 30 de setembre de 2005. Va jugar un paper clau en el desbloqueig de les negociacions. Pel coneixement i autoritat que li atorgaven les dues parts.