Previsions i propòsits pels primers compassos del 2013

Política catalana- “Salpem” cap a una legislatura absolutament diferent. En el primer Ple de l’any del Parlament de Catalunya a finals de gener una majoria absoluta de la cambra aprovarà una resolució manifestant el desig que el poble de Catalunya exerceixi el dret a l’autodeterminació durant aquesta legislatura. En el primers compassos de l’any 2013 es produirà la reunió entre els presidents Mas i Rajoy on veurem si el president espanyol es manté de perfil mentre alguns dels seus li van fent la feina de “policia dolent”. Viurem la petició de celebració d’un referèndum aprovat per les Corts Generals prèvia petició del Consell de Ministres. Viurem l’elaboració d’una nova Llei catalana de Consultes que hem de veure si el govern espanyol s’atreveix a portar al Tribunal Constitucional per intentar la seva suspensió. Viurem, un altre cop, l’atenció dels mitjans internacionals davant els previsibles no del govern espanyol en contraposició a l’impecable procés democràtic que es viurà, en paral·lel, a Gran Bretanya en allò referit a Escòcia.

El socialisme català- Des dels estralls polítics i intel·lectuals que va suposar l’arraconament del president Pasqual Maragall del lideratge del socialisme català, els nous dirigents han anat fent esforços ingents per adaptar la sintonia del socialisme català amb la sintonia del socialisme espanyol. Però han succeït dos fenòmens que han desquadrat aquests esforços: el focus política català s’ha mogut cap al debat al voltant del dret a decidir i el PSC per no quedar fora de focus ni trencar-se internament ha hagut d’adoptar un criteri davant aquest rellevant aspecte. El que han acordat: respectar com a demòcrates el dret a decidir i manifestar que votarien que no en un referèndum d’autodeterminació. Aquesta doctrina ha irritat profundament el socialisme espanyol que considera que el PSC s’hauria d’haver oposat frontalment al dret a decidir en clara alineació amb el PP i Ciutadans. La segona derivada de la complexitat socialista catalana: encara que no sembli molt racional, l’adhesió d’una part dels votants socialistes a la idea del projecte espanyol va lligada amb la dada de si a la Moncloa hi governen socialistes o conservadors. En part, ells mateixos han alimentat aquesta idea amb aquelles campanyes que associaven l’Espanya atractiva al govern del PSOE i l’Espanya irrespirable al govern del PP. Aquests anys de plom (democràtic) de la majoria absoluta del PP també erosionen el posicionament del socialisme català. S’ha de firmar un protocol de col·laboració entre el PSC i el PSOE que serà un moment de catarsis en aquest punt. Un PSC viu i actualitzat és important per la cohesió social del país. Ho va ser en els anys de la transició i en el pacte de la llei de normalització lingüística de 1982. Ho han de ser avui sempre que els seus dirigents se sentin hereus d’aquell PSC d’ampli espectre.

Política espanyola- No hi ha res que cohesioni més a un partit que l’exercici del poder i, encara més, si aquest es produeix amb una majoria absoluta. Però en veu baixa és molt fàcil escoltar crítiques dels propis dirigents del PP per la passivitat i els silencis del president Rajoy. Uns diuen que és l’astúcia de l’home que ha viscut en l’ecosistema del poder sempre i que té una voluntat de pedra de mantenir-s’hi i resistir. Altres, senzillament, creuen que no té idees. I prova d’aquest “anar passant” és un govern ple de ministres d’una talla política més que qüestionable. El PP té dintre d’ell un embrió de partit d’extrema dreta articulat al voltant d’uns dogmàtics enyorats de temps pretèrits (finals dels anys noranta), una fundació –FAES- de pensament hard però que és l’única que proveeix pensament polític a la dreta espanyola i una premsa que vol dictar el pas al Govern. Ja veurem si es consuma la fusió de dos diaris incendiaris de la dreta madrilenya. Rajoy sobreviurà a tots aquests elements? Ell pensa que pot guanyar les properes eleccions generals. I Rubalcaba resisteix entre l’astúcia i el desgast més profund pensant que el temps li permetrà governar en coalició amb altres formacions. El comunisme i el populisme d’UPyD creixeran, fenòmens dels temps fotuts.

N-II- Propòsits programàtics que crec que ens hem de plantejar pel 2013: 1-Pressionar insistentment per acabar el 2013 les obres del tram Caldes de Malavella-Sils de la N-II desdoblada (4’5 km raquítics) tal com s’ha compromès formalment el govern. 2- Aconseguir que obligatòriament els camions transitin per l’AP-7 en el tram gironí alliberant així la N-II de camions que fan més perillosa la circulació. Per això comptem amb els 3 milions d’euros incorporats amb aquesta finalitat als Pressupostos de l’Estat. 3- Negociar el traspàs del tram de la N-II entre Maçanet de la Selva i la Tordera a la Generalitat desprès que el Govern fes oficial que no vol desdoblar aquest tram i que la ministra de Foment plantegés en seu parlamentària (contestant-me una interpel·lació) la possibilitat de negociar aquest traspàs amb la corresponent dotació econòmica. Després d’aquell dia, no n’ha volgut tornar a parlar. És important aconseguir aquest tram perquè sigui desdoblat per la Generalitat.

TAV- Aprofitar l’arribada el gener, per fi, del Tren d’Alta Velocitat a Girona i Figueres (fins a l’abril no funcionarà una línia que creui la frontera) i treure profit dels potencials econòmics. Però, sobretot, no fem el ridícul rient les gràcies i aplaudint a una autoritats que ens han fet arribar el tren d’alta velocitat amb, com a mínim, 10 anys d’injustificable retard. Salut i bon any nou per a tots vostès i als que vostès estimen.