10 de març 2014

Quadern de París

Un calendari aproximat. Hem escoltat fa tot just dos dies una frase col·losal i frontal de la líder del neoespanyolisme, Rosa Díez: "se tiene que evitar de todas las formas que el gobierno catalán ponga las urnas en la calle". Aquest tipus de sentències són les que provoquen perplexitat en el món civilitzat. La serenitat i la persistència del moviment popular a favor del dret a decidir comença a captar l'atenció del món. L'estiu el Parlament de Catalunya aprovarà una llei de consultes no vinculats emparada en l'Estatut d'Autonomia. S'haurà creat una administració electoral catalana basada en les competències previstes per l'Estatut i la llei. El president de la Generalitat firmarà el decret de convocatòria de la consulta. Aleshores, què farà el govern espanyol i els acòlits de Rosa Díez: anar a rebentar les urnes transparents a cop de martell? Aquesta setmana passada n'he parlat amb JP. Li dic: "a partir de setembre entrarem en una navegació accelerada, com els ràpids de la comarca de la Noguera". 

Una batalla de poder. El PP espanyol va anar al Congrés del PP europeu amb la intenció de recollir un bon grapat de poder. Fins i tot no descartava presentar un candidat d'última hora a president de la Comissió Europea. Ara que ja hi ha candidat, l'incombustible luxemburguès Jean-Claude Junker, quina serà la compensació pel PP espanyol? Escenari d'alta expectativa: la presidència de l'eurogrup per Luis de Guindos (que ha dit molt, potser massa, que ho vol) i una vicepresdència pel comissari espanyol. Escenari de mínims: el comissari d'agricultura postnegociació de la PAC. En aquest marc, s'ha allargat la remodelació del govern espanyol. I no es pot descartar que encara s'allargui fins a l'octubre, quan neixi la nova comissió.

Montenegro. L'OTAN només té un tros de front de mar en tota la rivera nord del Mediterrani que no forma part de l'aliança militar. Es tracta de Montenegro, la resta, des de Gibraltar fins als confins de Turquia està integrada a l'aliança. Montenegro hauria de rebre la invitació per entrar a l'OTAN en la cimera anual de caps d'Estat i de Govern que se celebra a Gal·les el mes de setembre. Millor que l'OTAN vagi ràpid i agafi aquesta finestra d'oportunitat perquè Rússia torna amb força en la política de veïnatge oriental i en els Balcans. Sèrbia, que celebra eleccions parlamentàries el diumenge 16 de març, cada cop té més dubtes sobre els beneficis de la seva integració a la UE. Si Montenegro entra a l'OTAN aquest any, entrarà a la UE el 2018 o el 2020. Esperem que trobin una UE més refeta.
Un sopar a parís. Aquesta setmana passada he dedicat hores i energia al Consell d'Europa i he notat l'alè de les hostilitats entre Rússia i Ucraïna. Dimecres m'assabento gràcies a la Marisé Olivé, l'eficient delegada del Govern català a França i Suïssa, que Jordi Pujol està a París. Sopem els tres. Quan es parla sense pressa i a uns mil quilòmetres de casa, tot rutlla en un clima molt positiu i animat. Gran dimensió política i humana d'un home actiu i molt conscient als seus 83 anys.
Anotacions al bloc. Quan torno caminant, en una nit quasi primaveral, al meu hotel penso que jo vinc d'aquest món. Què és el que m'ha marcat i format i que, és clar, em sento tributari de Jordi Pujol. De Pujol i no pas de Pasqual Maragall o Ernest Lluch.
Donar comptes. Aquesta setmana he registrat 69 preguntes parlamentàries perquè el govern espanyol doni compte del nivell real de compliment d'allò pressupostat per l'any 2013 a les Comarques Gironines. Sempre tenim uns grans debats i unes acurades valoracions quan es presenta el projecte de Pressupostos per l'any següent. Però a un govern se l'ha de controlar també pel que realment fa. L'experiència dels anys passats és desoladora. Execució del pressupost de l'Estat a Catalunya el 2012: un 42% del pressupostat. Grau de compliment a Madrid: un 111%. No calen més paraules.
La comunitat jueva i Girona. He rebut diversos correus i trucades d'amics jueus que han conegut la notícia de les últimes descobertes arqueològiques al Call jueu de Girona, on ara ja podem afirmar que hi va haver una sinagoga. Un correu d'Israel, un missatge des de Suïssa, la recent visita de l'ambaixador. Girona, juntament amb Besalú, ja forma part de la ruta del potent turisme jueu a Europa. Hem de mirar que sigui molt més que turisme. De fet, el poble jueu té una curiositat viva, i sense prejudicis, pel poble català. Els ho puc ben assegurar.