Divendres, unes hores a Vic. Em
demanen com els puc ajudar per trobar models de ciutat d'èxit a Europa per
millorar la seva ciutat. Així ho faré amb gust. Per dintre penso que aquesta ja
és una ciutat neta i polida, acabada i amb bona cohesió social. Vic és model en
el sistema d'integració educativa de la immigració. Sempre
es pot millorar, és clar. Fa temps que no estava a Vic. Sempre deixem el més
semblant per més endavant. Una Catalunya continguda en les emocions, feinera,
ferma, ben feta a foc lent, sòlida i productiva. Tornant del Madrid dels crits
i on la crisi comença a fer forat en els carrers i les places, no hi ha res més
reparador que entrar a Catalunya per la porta de Vic, que és d'una calidesa acollidora
que evoca els vermells de Josep Maria Sert a la catedral de Vic o a l'edifici
Rockefeller de la 5ena avinguda de Nova York. Civilitat, lluny de la barbaria
nostre de cada dia. De Donetsk a Vic passant per Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada