Imparable (amb revolts). Les urnes

Votarem, i molt, en els propers 15 mesos, tres vegades en un any m’atreveixo a afirmar. I cada crida al vot secret i lliure en urna serà una continuació del corrent iniciat amb la firma del decret de convocatòria de la consulta no referendària i jurídicament no vinculant del 9 de novembre. Votarem, és clar que sí. Nomes cal parar l'orella al sentiment majoritari, molt majoritari del carrer, per saber que votarem. Catalunya afronta el moment de major transcendència històrica des de l'arribada de la democràcia. Ells van fer el que van poder, amb moltes ombres de por que sobrevolaven el finals dels 70 i els 80 del segle passat. Ara, el que s'ha de fer -we should do!- és diferent. Aquest país que s'ha tret les pors de les hipoteques de la transició (el seu temps per l'elogi, el seu temps per la caducitat, s'ha acabat la seria Cuéntame), aquest país que veu aclaparat i xocat, trist, l'envelliment de l’encarnació de la Catalunya autònoma. Aquest país que vesa alguna llàgrima d’emoció redimint els horrors que vam mal enterrar de la Guerra Civil del segle passat i pensem, amb un somriure per dintre, que ara redimim i honorem els nostres morts. Aquest país, ara, està llest per votar. I molt. I a cada convocatòria, una manifestació, en vot secret i lliure, d'aquest nou corrent que es respira amb gran civisme, unitat i transversalitat. Pocs cops, en els meus anys, llargs, de compromís polític, he viscut un moment com divendres, quan desprès del Ple de l'ajuntament de Girona els electes i els electors ens vam fondre en l’emoció de la transcendència del moment. A la plaça del Vi de Girona. No era el primer cop, era la continuació del corrent central del torrent mas cabdalos del nostre país: catalanisme, democràcia i unitat. Votarem el 9 de novembre? La finura jurídica del decret de convocatòria de la consulta, els discrets i persistents viatges d’aquí a allí d'un discret home de cabell blanc i maneres tranquil·les en cerca discreta de la solució jurídica en el tribunal constitucional... Podrien fer pensar que sí. (I hope in deed!!). Ho sabrem en hores. Però pot ser, també, que la miopia i la impotència acombollada pels poderosos advocats de l’Estat de l'escola dels sorayos s'emporti tot bri de raonabilitat i senderi per endavant. Serà terra cremada? No pas. Serà un camí amb revolts però amb la gran oportunitat de les urnes. Per això dic que el 2015 votarem fins a tres cops, no em feu dir en quin ordre, i que cada crida a les urnes serà una referèndum quotidià (Renan) de la nostra voluntat. Tots vostès, catalans coratjosos i sentimentals (planians tàcits) no es quedin aclaparats si la setmana que ve és més impactant i menys dolça que el cap de setmana que hem viscut. No es deixin impressionar. La processó és llarga i el ciri és curt. El moment actual provoca estralls en persones i alguns partits. Tot es mou, tot es realiena, amb un exquisit respecte democràtic. "Que cadascú es vesteixi com bonament pugui i via fora..." (Un polsim de Marti i Pol, ara). Alguns quedaran una mica despullats en aquesta redefinició, que no es preocupin, tothom queda dignament acubillat per aquests any en el que votarem fins a tres vegades i cada cop serà, crec, una persistent confirmació, en vot secret en urna, del que avui es respira en carrers i places del nostre país. Imparable, amb revolts. No s'oblidin dels revolts!! Amb joia.