El metge al que li expliquem quasi tot

El doctor Olivas. Divendres 5 de setembre, m'han trucat per dir-me que ahir es va morir el metge de la família, el doctor Esteve Olivas Fontfreda a l'edat de 63 anys. Un càncer que el va fer patir. M'he estirat una estona al sofà a pensar en la consulta del carrer Sant Esteve d'Olot. En aquell sofà de color verd, en aquella consulta amb poca llum, en aquell silenci, en aquell crucifix sobre la taula, en les malures ben diagnosticades i en les que li va donar poca importància, en les converses llargues de política després de la recepta que feien desesperar els que estaven a la sala d'espera, en la confiança a ulls clucs dels meus pares en "el metge de la família", en els seus quatre anys de regidor, en els seus anys de solteria i en la felicitat del seu matrimoni i de la seva condició de pare. Ens hem quedat sense el metge de la família i ara ja no s'estila gaire tenir-ne. Bé, en tenim un de clar, el meu nebot Tomàs Xuclà que aquest any està cursant l’últim curs de medicina. Ja es pot espavilar perquè ens ha de cuidar a tots. El doctor Olivas, com quasi tots els metges, era fred parlant de les malalties, no hi ha una altra manera de treballar en aquest camp. El doctor Olivas, en el fons, era un home de fortes conviccions modulades per tantes coses de la vida que havia viscut i un home sensible, sentimental. L'he plorat.